(Castellserà, Urgell, 17 octubre 1857 – Madrid, 9 maig 1925)
Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899).
Féu un estudi per a l’obtenció de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d’obtenció del clorur d’antimoni.
(Catalunya, 1821 – Madrid, 1899)
Economista. Es traslladà a Madrid juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull. Fou redactor de “La Discusión” (1850-59) i d’altres diaris polítics.
Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española (1865).
És autor d’Economía popular (1870) i La huelga (publicada pòstumament), novel·la en defensa del lliurecanvisme.
(Barcelona, 26 maig 1858 – Madrid, 11 maig 1932)
Enginyer i bibliòfil. Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’estat espanyol.
Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.
(Lleida, 1742 – Madrid, segle XVIII)
Botànic. Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III de Borbó; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa.
Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d’Algesires, l’any 1781.
(Barcelona, 1918 – Madrid, 1999)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1939-41).
Féu la primera exposició individual el 1942, i els anys seixanta amplià estudis a Roma.
La seva pintura, de tons i formes suaus, se centra sobretot en les figures femenines o, d’una manera eventual, en paisatges i natures mortes.
(la Garriga, Vallès Oriental, 28 abril 1928 – Madrid, 10 desembre 2004)
Compositor i director d’orquestra. Fill de Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà de Gabriel. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache.
Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons.
Residí a Madrid, on dirigí el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE.
(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 16 agost 1935 – Madrid, 21 febrer 2022)
Torero. Debutà a Castelló de la Plana (1956). Un dels més elegants de l’època, tant amb la capa com amb la muleta, faltava sovint a l’hora de matar.
Es retirà l’any 1983.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, vers 1708 – Madrid, 1771)
Metge i botànic. Fou metge de cambra de Carles III de Borbó i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid. Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia.
Publicà Principios de Botánica (1767). Preparà un Specimen Florae Hispanicae, que deixà inacabat i que continuà el seu fill Miquel Bernades i Claris, amb la descripció de dos milers de plantes.
El 1775, pòstumament, li fou publicat un estudi sobre les morts aparents, Instrucción sobre lo arriesgado que es en ciertos casos enterrar a las personas sin constatar su muerte por otras señales más que las vulgares.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1750 – Madrid, 1801)
Botànic. Fill de Miquel Bernades i Mainader. Succeí Palau i Verdera com a segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid.
Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia. Continuà el Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat.
(Figueres, Alt Empordà, 1647 – Madrid, 1713)
Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona.
El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l’arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid.
Va escriure memorials i apologies.
Dades dels Països Catalans 