Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Copons i Nàvia, Francesc de

Deixa un comentari

(Màlaga, Andalusia, 21 agost 1764 – Madrid, 18 desembre 1842)

Militar. Pertanyia a la família dels Copons, comtes de Balsareny.

El 1813 fou designat per la Regència capità general de Catalunya, en substitució del comandament provisional del baró d’Eroles.

En exercici del càrrec rebé Ferran VII de Borbó a la vora del Fluvià en el retorn d’aquest a la Península (1814) per tal de presentar-li la constitució del 1812. Malgrat l’acatament que féu al rei, la fidelitat a la Regència li valgué la destitució i el confinament a Sigüenza.

Tornà a exercir càrrecs públics durant el Trienni Constitucional (1820-23) i participà en la primera guerra carlina (1833-40).

Escriví unes Memorias de los años 1814 y 1820 al 1824, publicades pòstumament (1858).

Comella i Vilamitjana, Llucià Francesc

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 13 novembre 1751 – Madrid, 31 desembre 1812)

Dramaturg. Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón: Federico II (1788), Cristobal Colón (1789), El barón de Trenk (1807). També fou autor del text de tonadillas, sarsueles: El puerto de Flandes (1781, amb música de Pau Esteve), melòlegs, oratoris: Ester (1807) i òperes: Los esclavos felices (1793, musicada el 1820 per Arriaga).

Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes (1789) i a La comedia nueva o El café (1792).

Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà; hi estrenà (1807) les obres del seu rival Moratín: El barón i El sí de las niñas.

Amb la invasió napoleònica tornà a Madrid arruïnat.

Comaposada i Gili, Josep

1 Resposta

(Vilobí del Penedès, Alt Penedès, 12 desembre 1859 – Madrid, 29 novembre 1933)

Dirigent obrer socialista. Participà en la fundació de la UGT i del PSOE el 1888 a Barcelona i, posteriorment, ajudà activament Antonio García Quejido en els organismes directors de la UGT, de la qual fou president en 1892-94.

S’uní a Antoni Fabra i Ribas en la defensa de la participació socialista en el moviment de Solidaridad Obrera i intervingué en l’organització de la vaga que determinà els fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909).

Essent un dels principals dirigents de la Federació Catalana del PSOE, el 1923 es mostrà favorable a la formació de la Unió Socialista de Catalunya.

Fou col·laborador assidu de “Justícia Social”, però hagué de separar-se’n al final del 1925, pressionat per la direcció central del PSOE.

Traduí diversos escrits de Paul Lafargue, com El concepto de la historia: controversias, i publicà La Revolución de Barcelona (1909) i La Revolución en Cataluña.

Coll i Prat, Narcís

Deixa un comentari

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany, 20 novembre 1754 – Madrid, 30 desembre 1822)

Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880.

En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d’haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica.

Coll i Claramunt, Juli

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 7 abril 1919 – Madrid, 17 gener 1993)

Director cinematogràfic. Es llicencià en psicologia a Miami. Fou crític teatral de “Destino”, a Barcelona, i guionista de diverses pel·lícules.

Ha dirigit els films La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957, basada en l’obra teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar), Un vaso de whisky (1958), Los cuervos (1961), etc, sovint d’àmbit català.

Els seus darrers films tenen un caràcter més comercial. Des del 1966 ha treballat en televisió.

Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni

1 Resposta

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 juliol 1817 – Madrid, 14 gener 1892)

Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreres.

Des del 1844 residí a les Filipines.

Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.

Codorniu i Ferreres, Manuel

1 Resposta

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1788 – Madrid, 18 juliol 1857)

Metge. Serví a l’exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l’Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes.

Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d’acadèmies facultatives. Fundà la “Biblioteca médico-castrense”.

És autor d’escrits professionals remarcables.

Fou el pare d’Antoni Codorniu i Nieto de Samaniego.

Closas i Lluró, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1921 – Madrid, 19 setembre 1994)

Actor. Fill del conseller de la Generalitat Rafael Closas i Cendra.

Exiliat a l’Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana.

Tornat a Espanya cap als anys 1950 es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió.

Cibat i Arnautó, Antoni

1 Resposta

(Cistella, Alt Empordà, 1770 – Madrid, 20 desembre 1811)

Metge. Serví a l’exèrcit napoleònic.

Fou metge de Josep I Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió.

Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenòmens acústics. Resultat d’aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables.

Cerdà i de Villarestau, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1814 – Madrid, 10 juny 1881)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Lucca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista.

El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera. El 1843 s’establí a Madrid.

El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes (Museu d’Art Modern de Barcelona) evidencien la seva qualitat de pintor romàntic.

Fou membre del grup dels natzarens catalans.