(Màlaga, Andalusia, 21 agost 1764 – Madrid, 18 desembre 1842)

Militar. Pertanyia a la família dels Copons, comtes de Balsareny.

El 1813 fou designat per la Regència capità general de Catalunya, en substitució del comandament provisional del baró d’Eroles.

En exercici del càrrec rebé Ferran VII de Borbó a la vora del Fluvià en el retorn d’aquest a la Península (1814) per tal de presentar-li la constitució del 1812. Malgrat l’acatament que féu al rei, la fidelitat a la Regència li valgué la destitució i el confinament a Sigüenza.

Tornà a exercir càrrecs públics durant el Trienni Constitucional (1820-23) i participà en la primera guerra carlina (1833-40).

Escriví unes Memorias de los años 1814 y 1820 al 1824, publicades pòstumament (1858).