Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Font i Martí, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)

Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.

De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

Fou germà seu Josep Font i Martí  (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.

Font i Pons, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1848 – Madrid, 17 novembre 1931)

Escultor. Deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana.

Treballà a Barcelona i després a Madrid; conreà sobretot l’art decoratiu monumental.

És autor, entre altres obres, d’algunes escultures de la part baixa del monument a Colom i d’una d’Elcano d’una façana del passeig de Gràcia, ambdues a la ciutat de Barcelona.

Folch i Costa, Josep Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1768 – Madrid, 24 novembre 1814)

Escultor i tallista. Fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, del seu germà Jaume i de l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual obtingué el grau d’acadèmic de mèrit.

Anà a Cadis i després a Mallorca durant l’ocupació napoleònica i treballà a Valldemossa (on esculpí dos medallons) i en el mausoleu del marquès de la Romana de la seu de Palma.

Posteriorment exercí els càrrecs de vice-secretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII de Borbó.

Folch i Andreu, Rafael

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 28 abril 1881 – Madrid, 26 novembre 1960)

Farmacèutic. El 1911 s’establí a Madrid, on era preparador químic de l’Estació Agronòmica de l’Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat.

Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de l’Haia.

És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia.

Figueras i Vila, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)

Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.

Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.

És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.

Ferrer i Pons, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1792 – Madrid, 16 abril 1853)

Escriptor. El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè. Fou rector del col·legi de Sant Pere Nolasc de Tarragona (des del 1824) i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona.

Durant la primera guerra carlina escriví La cuestión dinástica (publicada el 1869), a favor de Carles M. Isidre de Borbó, i proposà a la Junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714. Acabada la guerra passà a França.

El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas, isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida, del conde de España y de su asesinato. Publicà, a Tolosa de Llenguadoc, De la doctrine, des droits et des malheurs de l’Eglise d’Espagne (1841) i La alocución de Gregorio XVI vindicada (1841).

Tornà a Catalunya i publicà Las leyes fundamentales de la monarquía española (1843), on atacava el centralisme i propugnava l’absolutisme. Atacà l’actitud liberal del bisbe de Canàries, José Romo, en una Impugnación crítica… (1844) i En historia del derecho de la Iglesia en España (1845).

Deixà també un Diccionario catalán-castellano (1836) i un Diccionario castellano-catalán (1836), reeditats el 1854.

Ferrer, Benet -heretge ?-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Madrid, 1624)

Pretès heretge. D’origen jueu, fou cremat a Madrid perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos. Sembla que era dement.

Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença de que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial.

Ferrant i Llausàs, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)

Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.

Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.

És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).

Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs  (Barcelona, segle XIX).

Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel

Deixa un comentari

(Castella ?, 1650 – Madrid ?, 1725)

Lloctinent de Catalunya (1693-94). Palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per les tropes franceses que envaïen el Principat, les quals ocuparen Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït.

Posteriorment fou virrei d’Aragó (1694-95), de Sicília (1701-02) i de Nàpols (1702-07).

Després va ser majordom major de Felip V de Borbó i el primer president de l’Academia Española de la Lengua (1714).

Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio

15 Respostes

(Madrid, 1646 – 1716)

Militar. Lluità a Catalunya (1674) contra els francesos.

Lloctinent de Catalunya (1696-97), hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme (1697). Felip V de Borbó el nomenà per al mateix càrrec el 1703.

La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol austriacista. Malgrat les seves mesures de defensa de Barcelona, hagué de capitular davant les forces de l’arxiduc Carles III i lliurar-li la ciutat (1705).

Acollit als termes de la capitulació, passà a Màlaga i retornà al servei de Felip V. Participà en el fracassat setge de Barcelona, el 1706.