Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Fernández de la Mora y Mon, Gonzalo

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1924 – Madrid, 10 febrer 2002)

Polític. Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees.

El 1969 fou nomenat sots-secretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques.

El 1975 creà, amb Antonio M. de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d’Alianza Popular, d’on fou elegit vice-president i del qual se’n separa a finals del 1978.

Autor d’assaigs filosòfics i polítics, com El crepúsculo de las ideologías (1960).

Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera, Francisco

Deixa un comentari

(Barcelona, 1619 – Madrid, 27 març 1676)

Militar i administrador. Vuitè duc d’Alburquerque.

Capità general de les galeres d’Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650).

Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco

Deixa un comentari

(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.

Feliu de la Penya i Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)

Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya.

Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra.

El 1837 publicà a Sevilla una novel·la anti-romàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic “El Fénix”.

És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).

Farreras i Ricart, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Fages i Virgili, Joan

Deixa un comentari

(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)

Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.

El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.

Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Fabra i Soldevila, Francesc

Deixa un comentari

(Llívia, Baixa Cerdanya, 23 abril 1778 – Madrid, 11 gener 1839)

Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l’Academia de Ciencias (1855).

Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya.

Era de l’opinió que l’educació progressiva havia d’ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.

Fabra i Deàs, Nil Maria

5 Respostes

(Blanes, Selva, 20 febrer 1843 – Madrid, 24 abril 1903)

Periodista i escriptor. Fundador de l’agència Fabra de notícies.

Introduí en la transmissió d’informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra.

Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885).

Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del “Diari de Barcelona” a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

Fou el pare de Nil Fabra i Herrero  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.

Estruch, Joan

3 Respostes

(Barcelona, vers 1820 – Madrid, segle XIX)

Gravador. Possiblement fou fill de Domènec Estruch i Jordan i germà d’Albert.

Es formà a l’Escola de Nobles Arts, on fou premiat i passà un temps estudiant a Itàlia (1836-40), i de retorn féu diversos retrats i diplomes, i s’especialitzà en el gravat a l’acer.

Ingressà a la direcció d’hidrografia de Madrid.