Arxiu d'etiquetes: llinatges

Lluçà -llinatge-

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del segle X.

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà.

El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir a partir del seu possible fill:

Sunifred (I) de Lluçà  (Catalunya, segle X – 988)  Es casà amb Engúncia. Foren fills seus:

Guisla de Lluçà  (Catalunya, segle X – 1026)  Muller de Bernat I, vescomte de Conflent.

Guissad de Lluçà  (Catalunya, segle X – 1006)  Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà el seu possible nét:

Sunifred (II) de Lluçà  (Catalunya, segle XI – 1063)  Marit d’Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l’església. Aquest fet l’enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.

Lloria -llinatge-

(Calàbria, Itàlia, segle XIII – Catalunya, segle XVIII)

(o Llúria)  Llinatge. El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent (1266). La seva muller, Bella d’Amichi, dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València.

Llur fill fou l’almirall Roger de Lauria, dit en català Roger de Lloria, que heretà les possessions valencianes i italianes.

La línia dels Lloria de Grècia, que habitaren els ducats d’Atenes i Neopàtria, fou sens dubte relacionada amb el llinatge de l’almirall Roger de Lloria, però la seva genealogia és molt confusa. El més famós de tots fou Roger de Lloria, mariscal de la Companyia Catalana.

Hi ha branques d’aquest llinatge, cognomenades Lloria o Roger de Lloria; una d’elles, establerta a Esterri d’Àneu, passà a Anglesola, a Lleida i a Barcelona, on encara subsisteix.

Una altra fou la dels castlans de Granyena, senyors de Biure de Gaià i castlans de Sidamon, que s’extingí el 1714, i l’herència passà als Borràs, marquesos de la Bárcena, que es cognomenaren Borràs de Lloria.

Gurb -llinatge, s. X/XIII-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.

El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.

El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.

Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

Gualbes -llinatge-

3 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.

Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.

Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.

Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Garriga -família-

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)

Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.

Fontanet -família-

Deixa un comentari

(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.

Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.

Fiter -família-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.

Fou iniciada per Miquel Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:

Joan Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.

Un altre membre de la família fou Antoni Fiter  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).

Figueró -impressors-

2 Respostes

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.

En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.

Ferrera -llinatge-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera  (Barcelona, segle XIV – 1393/1400)  Ciutadà de Barcelona. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.