Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona.
L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic.
(Rosselló, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. Originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell de Sant Cristau o d’Albera, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau, que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou.
Llur fill fou Guillem I de Montesquiu (Vallespir, segle XI – segle XII) (o de Sant Cristau) Es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. El seu fill i hereu fou:
Bernat II de Montesquiu (Rosselló, segle XII – després 1172) Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i Sant Esteve del Monestir. Es casà amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de:
Guillem II de Montesquiu (Rosselló, segle XII – després 1217) Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i de Sant Esteve del Monestir. A més dels dits castells, posseí Vilallonga dels Monts, Sant Martí d’Albera, Sant Joan d’Albera, el Voló, Nidoleres, Cànoes, Alenyà i Orla. Fou pare de Bernat IV de Montesquiu i de:
Guillem III de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – 1261) Succeí al seu germà. Havia heretat del seu pare del castell de Sant Esteve del Monestir. Es casà amb Blanca, i foren pares de:
Bernat V de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – 1291) Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir. Prengué el partit del rei català contra els croats francesos. Només tingué un fill, il·legítim, Guillem de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – segle XIV), i deixà tots els seus béns al rei de Mallorca.
(Catalunya, segle XI – segle XVIII)
Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris.
D’origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s’anomenà Guillem I de Montcada.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes i impressors.
Iniciada per Francesc Mir i Bosch.
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.
(Barcelona, segle XVIII – 1895)
Família de mestres de cases i arquitectes.
Fou iniciada per Francesc d’A. Mestres i Guitart.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès.
El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona.
És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV.
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
(Catalunya, segle XIX – )
Família d’artistes. Compta entre els seus membres amb un nombre important d’escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics.
Argenters en un principi, la casa d’argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Llinatge de mercaders i mariners acabalats.
Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.
Un dels primers membres fou Bernat Marquet (Barcelona, segle XIII – 1257) Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).
Dades dels Països Catalans 