(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.
Fontanet -família-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llinatges
Fiter -família-
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.
Fou iniciada per Miquel Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:
Joan Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.
Un altre membre de la família fou Antoni Fiter (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).
Figueró -impressors-
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
Ferrera -llinatge-
(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1393/1400) Ciutadà de Barcelona. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.
Ferran -família mestres correus-
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Família. Des de mitjan segle XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou elegit per terna, el 1539, fou:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI) Hoste de correus. Aconseguí de Carles I de Catalunya, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI) Mestre de correus. El 1565 Felip II de Catalunya confirmà la successió al seu fill, també anomenat:
Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI – segle XVII) Mestre de correus. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill:
Felip Ferran i Alcate (Barcelona, segle XVII – 1662) Mestre de correus. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.
Fenollet -llinatge-
(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)
(occ: Fenolhet) Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.
Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).
L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.
Fals
Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.
Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.
Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.
Espinal -llinatge-
(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)
Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.
El més antic conegut és Isidre Espinal (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI) Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.
Espanyol -llinatge-
(Vic, Osona, segle XII – segle XV)
Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.
A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.
Erill -llinatge-
(Erillcastell, Alta Ribagorça, segle XI – segle XIX)
Llinatge feudal establert al castell d’Erill, d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat (1077) és Ramon (I) d’Erill.
Sembla que s’extingí a mitjan segle XIX i en recolliren l’herència els Montoliu, que es cognomenaren Montoliu-Erill.
Dades dels Països Catalans 