Arxiu d'etiquetes: llibres

Ben Plantada, La

2 Respostes

(Catalunya, 1911)

Obra de Xènius (Eugeni d’Ors). Apareguda en successius lliuraments al “Glosari” que l’autor firmava a “La Veu de Catalunya” i aplegada l’any 1912 en un volum.

En la novel·la, al·legòrica, l’acció és sacrificada a la descripció física i moral d’una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme.

Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme.

Beatus de la Seu d’Urgell

1 Resposta

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, darreria del segle X)

Manuscrit miniat anònim de la catedral d’Urgell.

Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid.

El tret més característic de les seves miniatures és l’estilització.

Beatus de Girona

3 Respostes

(Girona, 975)

Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.

Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.

Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.

Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.

Barcelona Divulgación Histórica

4 Respostes

(Barcelona, 1945 – 1965)

Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.

De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà.

Paral·lelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” (1944-49), amb resums i algun treball original.

Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general.

auca del senyor Esteve, L’

13 Respostes

(Catalunya, 1907)

Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s’estrenà set anys després.

S’hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de “La Puntual”, que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor.

A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l’arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX.

Atlas lingüístic del domini català

Deixa un comentari

(Catalunya, 1955)

(ALDC)  Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.

Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.

És emprat el mètode indirecte.

Atlas lingüístic de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Atlàntida, L’ -poema-

12 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877.

Fruit d’una llarga elaboració en què l’autor recull diferents fonts d’inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l’enfonsament del mític continent de l’Atlàntida, que en principi era secundari.

Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes.

Traduïda a diverses llengües, l’epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l’òpera homònima (pòstuma).

art català, L’

3 Respostes

(Barcelona, 1955 – 1958)

Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.

Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

Antologia Catalana

2 Respostes

(Barcelona, febrer 1965 – )

Col·lecció d’Edicions 62. Dirigida per Joaquim Molas. Es proposà d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic.

Publicà predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes (i en aquest cas són traduïts), acompanyats d’un pròleg i d’unes taules.

Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany, de Francesc Fontanella, i Lucrècia, de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques, de poesia, prosa o teatre.