Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Corberó i Casals, Pere

3 Respostes

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).

Coma i Estadella, Albert

Deixa un comentari

(Lleida, 1933 – 29 octubre 1991)

Pintor. Becari de la diputació de Lleida (1952-58), es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees.

Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia.

Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (1968).

Cerveró, Onofre

Deixa un comentari

(Lleida, 1512 – 1602)

Humanista i catedràtic de l’Estudi General de Lleida. Era senyor de Melons. Fou quatre vegades paer en cap.

Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda. Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat.

Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització.

Hom degué a les seves gestions la instal·lació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu col·legi de gramàtica i d’humanitats.

Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana col·locada per ell.

Cellers i Azcona, Antoni

1 Resposta

(Lleida, 1775 – Barcelona, 23 desembre 1835)

Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l’art monumental.

L’any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d’arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars.

Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l’antic temple d’Hèrcules, en una interessant memòria, inèdita.

Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).

Casanoves, Joan Josep

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – 1711)

Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.

El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.

Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.

Carmona i Ristol, Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 10 octubre 1924 – Barcelona, 1997)

Escriptor. A tres anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Durant la guerra civil visqué a Barcelona. Ha fet teatre a tavernes i suburbis.

És autor del llibre Dues Catalunyes (1966) i d’una Antologia de la poesia social catalana (1970). Col·laborà a “La Vanguardia”.

Borràs i Vilaplana, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Bonet i Cuito, Pere

2 Respostes

(Lleida, 5 novembre 1901 – París, França, 1980)

Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l’agost de 1917.

Fou un dels fundadors de “Lucha Social” (1919) i de “La Batalla” (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura de Primo de Rivera. Pel febrer de 1929 s’exilià a París.

Tornà a Barcelona pel febrer de 1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l’Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM.

Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d’octubre 1934), fou condemnat a 15 anys de presó.

A la darreria del gener de 1939, amb altres presos, s’alliberà a Agullana i entrà a França. A l’exili fou empresonat i tancat en un camp de càstig pel govern de Vichy.

Boixet i Castells, Ezequiel

Deixa un comentari

(Lleida, 1849 – Barcelona, 2 febrer 1916)

Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari “La Vanguardia”, on durant més de 25 anys popularitzà amb el pseudònim de Juan Buscón la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l’esmentat diari.

Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d’Emili Vilanova.

Blet i Gasell, Lluís

Deixa un comentari

(Lleida, 1742 – Madrid, segle XVIII)

Botànic. Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III de Borbó; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa.

Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d’Algesires, l’any 1781.