Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)

Jacme, Joan

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XIV – Montpeller, França, després 1384)

(o Joan Jaume)  Metge. Fou mestre a l’escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat conceller el 1364.

Publicà diverses obres en llatí, com ara Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), De claculos in vesica (1378), el Secretarius practicus medicinae (1378), i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenno.

Traduí de l’àrab al català el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoati (Sulayman ibn Harit al-Kuwati), toledà del segle XII.

Ibáñez i Neach, Ernest

Deixa un comentari

(Lleida, 1920 – 23 març 2011)

Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures.

Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.

Herrera i Ges, Manuel

Deixa un comentari

(Lleida, 1880 – 1951)

Advocat i escriptor d’art.

Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc.

Hac Mor, Carles

1 Resposta

(Lleida, 26 novembre 1940 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 gener 2016)

(Carles Hernández i Mor)  Escriptor. Innovador en poesia i narrativa, ha conreat fins i tot gèneres d’invenció pròpia, com l’escalaborn o la reparèmia.

Ha estat també fundador de diverses revistes d’art i de poesia, sempre dins una línia conceptual.

Entre les seves obres cal esmentar Agoc (1981), S’ha rebentat l’hospici (1992), La fi del món (1994) i Un desvari de la raó (1995).

Gras i Esteva, Rafael

Deixa un comentari

(Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)

Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l’any 1905).

Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

Gralla, Miquel Joan de

3 Respostes

(Lleida ?, segle XV – Catalunya, després 1531)

Alt funcionari reial. Provinent d’una família de mercaders de Lleida.

Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei.

Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d’ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols.

Tornà de nou a França a causa del casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530).

En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat.

Fou el pare de Francesc de Gralla i Desplà  (Catalunya, segle XVI)  Mestre racional, igual com el seu pare, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.

González i Barranquero, Magí

Deixa un comentari

(Lleida, 1851 – Barcelona, 1929)

Compositor. Des del 1872 residí a Barcelona. Hi formà l’orquestra del seu nom. Fou violinista de la del Liceu.

És autor d’un Gran Simfonia i d’altres obres.

Gomà i Pujades, Marià

Deixa un comentari

(Lleida, 1915 – 1990)

Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.

Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).

Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.

Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.

Girona i Llagostera, Daniel

Deixa un comentari

(Lleida, 14 gener 1869 – Barcelona, 28 març 1940)

Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics.

El 1919 va ésser elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista.

Publicà Mullerament de l’infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilia (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I el Caçador i de Martí I l’Humà.

Giró i Ribé, Manuel

Deixa un comentari

(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)

Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.

El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.