Arxiu d'etiquetes: juristes

Basset, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)

Jurista i humanista. Germà de Francesc. Destacat partidari de Ferran I d’Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume II d’Urgell.

Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV el Magnànim. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna.

Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.

Bardaixí, Antoni de -legista, s. XV-

1 Resposta

(Lleida, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)

Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486).

Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l’inquisidor (1487).

Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França. Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya.

Ballester, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Jurista. Exercí la professió a Barcelona.

És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II el Just a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de gloses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial.

Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges.

Ballbé i Prunés, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1920 – 25 juliol 1961)

Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol.

Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo (1947), La esencia del proceso (1947), Derecho administrativo (1949) i Actos administrativos (1950).

La seva intervenció fou decisiva en l’elaboració de les lleis administratives més importants, les quals constituïren un avanç legislatiu notori.

Bacardí i de Janer, Alexandre de

2 Respostes

(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)

Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.

Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.

Averçó, Lluís d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1415)

Escriptor i home de lleis. Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el Caçador el designà, el 1393, amb Jaume Marc, mantenidor dels primers jocs florals de Barcelona.

És autor del Torsimany, tractat retòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc.

Audiència, Reial

13 Respostes

(Països Catalans, 1707 – 1833)

Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V de Borbó des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d’ordre intern, a l’antiga corona catalano-aragonesa.

Alteraren substancialment l’organització político-administrativa d’aquells regnes, amb l’adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara ja meres “províncies”- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren a ser tribunals de justícia (ja no suprems, sinó també territorials) sotmesos al consell de Castella, integrats per diverses sales amb els oïdors respectius, constituïts com a òrgan assessor o acord reial (real acuerdo) del capità general, el qual el presidia i havia d’atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d’administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, salvat el dret d’indult en cas de pena de mort.

Les reials audiències borbòniques, a més de les seves funcions judicials, informaven al consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris, arbitraven entre les diverses autoritats i s’ocupaven plenament d’afers governatius i policíacs.

Aquest confusionisme entre assumptes judicials i polítics perdurà fins a les Corts de Cadis (1812), encara que la reducció de les audiències a l’esfera estrictament judicial no tingué efecte fins al 1833.

Assam, Bernabé

1 Resposta

(Lleida, segle XV)

Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l’Estudi General de la ciutat.

Encara que instà Joan II el Sense Fe a l’alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu.

És autor d’un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.

Area, Ramon

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Jurista. Vicecanceller de Jaume II el Just i canonge de Vic.

Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d’altres col·laboradors, Consilia juris.

Anguera de Sojo, Oriol

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 octubre 1879 – 10 novembre 1956)

Jurista i polític republicà. Per l’abril de 1931 fou nomenat president de l’Audiència de Barcelona, i per l’agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l’Acció Popular Catalana.

Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política.

Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l’illa de Sardenya (1914).