Arxiu d'etiquetes: juristes

Callís, Jaume

(Vic, Osona, 1364/70 – Barcelona, 12 febrer 1434)

Jurista i advocat. Juntament amb Bonanat de Pere i Narcís de Santdionis fou encarregat de traduir al català els Usatges (1413).

Si bé era de família burgesa, fou nomenat pel rei Ferran I d’Antequera fiscal del reial consell i fou elegit diputat pel braç noble per a les Corts de Sant Cugat del Vallès (1419).

Fou un convençut teòric de l’autoritat monàrquica i del seu poder absolut, en la qual cosa es manifesta una marcada influència romanista. Tanmateix, hi oposà una sèrie d’objeccions derivades dels pretesos interessos generals del poble, que eren, en realitat, els de la burgesia urbana.

Entre les seves obres: Directorium pacis et treguae (1400), el comentari Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium Soni emissi (1406), que tracta del sometent, Viridarium militae (1407), De prerrogativa militari (1415), el petit tractat sobre dret constitucional i parlamentari Extravagatorium curiarum (1423) i el De moneta tractatus (1429).

Caldes, Ramon de -jurista-

(Catalunya, segle XII – 1199)

Jurista i degà de la seu de Barcelona (1162-99).

Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya ordenà l’arxiu reial, n’escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior.

El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intel·ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà.

Calderó i Vila, Francesc Xavier

(Vic, Osona, 1832 – 1908)

Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d’advocats de Vic en el primer congrés de jurisconsults catalans del 1881.

És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista “El Eco de la Montaña” (1862-68).

Calderó, Miquel de

(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)

Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.

Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.

Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.

Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).

Calbet, Jaume

(Barcelona, segle XIV)

Jurista.

Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.

Cadireta, Pere de -jurista-

(Catalunya, segle XII – 1239)

Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (segles XII-XIV).

Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233.

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim

(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)

Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.

Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).

Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).

Cabanac i Malart, Ponç

 (Barcelona, segle XVIII)

Jurista i doctor en teologia.

És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).

Buxeres i Abat, Josep Antoni

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Borrell i Macià, Antoni

(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)

Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).

Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).