Arxiu d'etiquetes: juristes

Commemoracions de Pere Albert

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….

La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.

Castanys i Solà, Francesc

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 17 novembre 1810 – Salamanca, Castella, 7 setembre 1859)

Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca.

Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació.

Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s’oposaven a la reforma aranzelària que es projectava.

Fou redactor d'”El Constitucional”, de Madrid, i del “Boletín de Jurisprudencia y Legislación”. Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.

Caselles, Esteve

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XVII)

Jurista i mestrescola de l’estudi general de Lleida. Fou ardiaca de la seu de Lleida. 

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii… (1680) i a Jurisdicción regia y pontificia que… tiene el maestrescuelas (v1687).

També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville (1680) i Discursos astrológicos de un cometa aparecido en 1668.

Casas-Mercader, Ferran

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1908 – 1988)

Poeta i jurista. De molt jove començà a publicar col·laboracions a diversos periòdics, entre ells “El Matí” i “La Publicitat”. Fundà i dirigí la revista vallenca “El Temps”.

Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963).

Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d’Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967).

Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).

Casanoves, Joan Josep

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – 1711)

Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.

El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.

Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.

Cardona, Esperandéu

3 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller.

Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant de Bar, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí I l’Humà com a vice-canceller (1404).

Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa.

Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.

Cardellach i Busquets, Pau

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)

Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.

És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).

Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).

Canyelles, Vidal de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Osca, Aragó, 1252)

Eclesiàstic i jurista. S’educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic.

Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca (1236-52) i un dels principals consellers de Jaume I, del qual era parent. Participà en la conquesta de València (1238) i formà part de la comissió encarregada del repartiment dels territoris conquerits.

Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva. El 1250 prengué part a les Corts d’Alcanyís, on dictà la concòrdia entre Jaume I i el seu fill Alfons.

Fou el principal redactor del Fur de València i el compilador exclusiu del Codi d’Osca, promulgat el 1247. Autor d’una compilació de dret aragonès: Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris.

Càncer, Jaume

2 Respostes

(Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631)

Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d’acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors.

És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l’estudi del dret català.

Cama i Cirés, Joan

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)

Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.

Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.

Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).