(Barcelona, 17 maig 1936)
Assemblea convocada per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d’Amadeu Hurtado.
Els objectius foren fixar l’abast de l’autonomia aconseguida amb l’Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera.
Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.
(Barcelona, 1881)
Assemblea. Celebrada arran de la formulació, per part del govern espanyol, d’un projecte de llei de bases del codi civil (1880), el qual representava una amenaça per a la conservació del dret civil català.
Si bé al Congrés s’hi manifestaren sèries discrepàncies, tingué una certa eficàcia com a culminació d’una campanya i aconseguí del govern la promesa de conservar les institucions més arrelades.
(Catalunya, 21 juliol 1960)
Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’estat espanyol.
Consta d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles.
Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l’adaptació d’un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’ha de basar en la tradició jurídica catalana.
Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d’aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.
(Catalunya, segle XIII)
Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….
La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.
(Olot, Garrotxa, 17 novembre 1810 – Salamanca, Castella, 7 setembre 1859)
Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca.
Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació.
Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s’oposaven a la reforma aranzelària que es projectava.
Fou redactor d'”El Constitucional”, de Madrid, i del “Boletín de Jurisprudencia y Legislación”. Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.
(Lleida ?, segle XVII)
Jurista i mestrescola de l’estudi general de Lleida. Fou ardiaca de la seu de Lleida.
Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii… (1680) i a Jurisdicción regia y pontificia que… tiene el maestrescuelas (v1687).
També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville (1680) i Discursos astrológicos de un cometa aparecido en 1668.
(Valls, Alt Camp, 1908 – 1988)
Poeta i jurista. De molt jove començà a publicar col·laboracions a diversos periòdics, entre ells “El Matí” i “La Publicitat”. Fundà i dirigí la revista vallenca “El Temps”.
Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963).
Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d’Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967).
Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).
(Lleida, segle XVII – 1711)
Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.
El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.
Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller.
Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant de Bar, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí I l’Humà com a vice-canceller (1404).
Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa.
Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)
Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.
És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).
Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).
Dades dels Països Catalans 