Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Benassal (Alt Maestrat)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 79,6 km2, 830 m alt, 1.162 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, entre el riu de Montlleó i la rambla Carbonera, que aflueixen al Millars, al nord de Castelló de la Plana. Al terme hi ha quasi 4.000 hactàrees de terres sense conrear, ocupades per boscos d’alzines i de roures. També hi ha nombroses fonts, com la d’En Segures, d’aigües medicinals, que ha donat lloc a un balneari i a una colònia d’estiueig.

L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, llegums i vinya); el regadiu produeix patates i hortalisses; la ramaderia de bestiar oví ha estat important, hom cria també animals de granja. La vida comercial té una certa importància; hi ha mercat els dijous i els diumenges. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, conserva una part de les muralles. També hi destaca l’antic palau de Cutanda, amb portalada barroca, i l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, que guarda una important col·lecció de peces del culte dels segles XVI i XVII. Fou centre d’una comanda de l’orde de Montesa (comanda de Benassal).

Dins el terme hi ha també l’antic castell de Carbó, el santuari de Sant Cristòfol de Benassal i les caseries de Xisquerol, les Foies i les Llometes.

Enllaç web: Ajuntament

Begís (Alt Palància)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,35 km2, 799 m alt, 406 hab (2014)

(cast: Bejís) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El territori és molt muntanyós, amb unes 3.000 hectàrees de boscos, i drenat pel Palància i el seu afluent el Canals.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (principalment cereals -blat i ordi-) i de regadiu (blat de moro i hortalisses), la ramaderia (especialment ovina) i l’explotació forestal, no han impedit tanmateix que la població hagi disminuït notablement durant el segle XX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, situada en una petita elevació entre el Palància i el riu de Canals, és de probable origen romà, conserva les ruïnes d’un aqüeducte i d’un arc d’entrada. Fou el centre de la comanda de Begís.

Dins el terme es troben els caserius de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta, baronia d’

3 Respostes

(Atzeneta d’Albaida, Vall d’Albaida, segle XV – )

Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d’Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.

Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit.

Artà, districte d’

Deixa un comentari

(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)

Un dels 12 districtes en què era dividida l’illa a l’època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d’Artà fins a la desmembració, al començament del segle XIX, dels de Capdepera i de Son Cervera.

Àrguines

3 Respostes

(Sogorb, Alt Palància)

Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.

Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.

A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

Ares, batllia d’

3 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Antiga comanda del maestrat de Montesa.

Comprenia el castell i la vila d’Ares del Maestrat amb el seu terme.

Arenós, baronia d’

13 Respostes

(la Pobla d’Arenós, Alt Millars, segle XIII – segle XV)

Jurisdicció concedida per Jaume I el Conqueridor el 1242 a Eiximen Peris de Tarassona (o d’Arenós).

En casar-se Violant d’Arenós (1352), la baronia restà vinculada a la casa de Gandia, i fou posteriorment heretada pel seu nét Jaume d’Arenós.

Confiscada per Joan II el Sense Fe el 1464, formà part, des d’aleshores del ducat de Vilafermosa.

Aragó, llengua d’

Deixa un comentari

(Franja de Ponent)

Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada l’any 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escisió de l’antiga llengua d’Espanya.

De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom; a més, la batllia del gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó.

Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya.

Antillón, baronia d’

1 Resposta

(Catalunya-aragó, segle XIII – )

Feu  que comprenia els castells i viles d’Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El segle XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya.

L’hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa d’Entença aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya.

En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I de Catalunya, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de Casp.

Passà als Ximènez d’Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.

Andratx, baronia d’

5 Respostes

(Mallorca, 1232 – 1811)

Jurisdicció senyorial creada a l’illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca.

Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç I de Mallorca, foren governats directament pels bisbes.

Des del pariatge del 1323, el govern de la baronia i la jurisdicció civil i criminal correspongueren als bisbes i als reis a parts iguals; eren exceptuats d’aquesta jurisdicció els generosos i els ciutadans honrats i els que tenien la consideració de ciutadans

Els principals càrrecs de la baronia foren el batlle, representant dels poders reial i senyorial, i el mostassaf (càrrec creat per Jaume III de Mallorca el 1336), inferior en autoritat al batlle, però independent. El poder judicial era en mans del jutge del pariatge.