Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Andratx, baronia d’

5 Respostes

(Mallorca, 1232 – 1811)

Jurisdicció senyorial creada a l’illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca.

Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç I de Mallorca, foren governats directament pels bisbes.

Des del pariatge del 1323, el govern de la baronia i la jurisdicció civil i criminal correspongueren als bisbes i als reis a parts iguals; eren exceptuats d’aquesta jurisdicció els generosos i els ciutadans honrats i els que tenien la consideració de ciutadans

Els principals càrrecs de la baronia foren el batlle, representant dels poders reial i senyorial, i el mostassaf (càrrec creat per Jaume III de Mallorca el 1336), inferior en autoritat al batlle, però independent. El poder judicial era en mans del jutge del pariatge.

Andilla, baronia d’

2 Respostes

(Andilla, Serrans, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1237. Comprenia la vila, concedida per Jaume I al seu reboster major, Eiximèn Peris. A mitjan segle XV era senyor Manuel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia.

Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill il·legítim del seu germà Joan.

Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia (germana de Joan i de Miquel) i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor barceloní Joan Boscà, la qual guanyà la baronia que, tanmateix, hagué de partir amb altres membres de la família Rebolledo.

Més endavant anà a parar a la família Marcilla i, actualment, és de la família Santa Cruz.

Alscaions

Deixa un comentari

(Menorca)

Un dels quatre districtes en què estigué dividida l’illa durant l’època islàmica.

Ha estat identificat, aproximadament, amb l’antic terme d’Alaior.

Alpont, taifa d’

2 Respostes

(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)

Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.

Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.

Almiserà, baronia d’

Deixa un comentari

(Almiserà, Safor, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, al municipi d’Almiserà, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano.

Almenara, comtat d’

8 Respostes

(Plana Baixa, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el segle XIV per la família Pròixida, d’origen sicilià; incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes.

El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars.

Actualment es posseït per la família basca d’Orbe.

Algorfa, marquesat d’

2 Respostes

(Baix Segura, segle XVIII – )

Jurisdicció senyorial concedida el 1762. Comprenia el lloc d’Algorfa.

Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat a favor del brigadier Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell, regidor degà d’Oriola. Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas.

Algarb

1 Resposta

(Eivissa)

Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, fora murs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.

Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí.

Alcúdia, comtat de l’ -Ribera Alta-

11 Respostes

(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany.

A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d’Íxer fou concedit el comtat el 1645. El segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana.

El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d’Albalat i Segart, ministre de Ferran VII de Borbó. Els seus descendents encara el conserven.

Alcàsser, baronia d’

1 Resposta

(Alcàsser, Horta, segle XV – )

Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera.

Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment.