Comarca del País Valencià: 662,9 km², 7.948 hab (2008), capital: Albocàsser.

Format per 11 municipis: Albocàsser – Ares del Maestrat – Atzeneta del Maestrat – Benafigos – Benassal – Catí – Culla – Tírig – la Torre d’En Besora – Vilar de Canes – Vistabella del Maestrat

NOTES: L’1 de gener de 2023 el municipi de Vilafranca del Maestrat passà a la comarca dels Ports, i s’incorporaren a l’Alt Maestrat els d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat que fins llavors pertanyien a la comarca de l’Alcalatén.

GEOGRAFIA FÍSICA.- Situat al nord-est de la regió de Castelló. És una de les dues comarques que formen el Maestrat i la de relleu més accidentat. Està envoltada per les comarques dels Ports (nord), el Baix Maestrat (nord-est), la Plana Alta (sud-est), l’Alcalatén (sud-oest) i Aragó (oest).

La limiten al nord les moles d’Ares (1.317 m alt) i Vilà (1.315 m) i els tossals de la Barbuda i Orenga. A l’est, la comarca és menys accidentada, amb altures que van de 500 a 1.000 m (serra de Sant Joan i tossal de Saragossa); al sud hi ha les serres de Montardí i Espareguera (1.082 m), i a l’oest limiten la comarca un seguit de moles del sistema Ibèric. En conjunt, el relleu és aspre i fragmentat i el formen pics elevats i cingles que dominen valls profundes, amb predomini de materials mesozoics (calcàries cretàcies), que donen lloc a un paisatge agrest. Vers l’est, el relleu apareix format per diverses serres paral·leles a la costa, formades per materials terciaris separades per valls àmplies (vall d’Albocàsser, serra de Sant Joan). Gran nombre de barrancs i rambles drenen la comarca; hi sobresurten la rambla de la Viuda, afluent del Millars, formada per les rambles de Carbonera i de Belluga i pel riu de Montlleó.

El clima és molt variat segons l’altitud; les temperatures d’estiu oscil·len entre els 20 ºC i el 24 ºC, i a l’hivern entre els 3 ºC i els 9 ºC. Les precipitacions són més abundoses a l’est (entre 500 i 700 mm).

La vegetació, encara que a la comarca hi ha força zones pedregoses, està formada per boscos de pins; també hi ha alzines i roures.

POBLACIÓ.- El poblament és molt dispers i la població, que fins al principi del segle XX augmentà, decreix a un ritme constant. Des del 1910, en que arribà a un màxim de 20.495 h, ha perdut més de la meitat de la població, cosa que ha fet que la seva densitat passés de 30 hab/km² a 12 hab/km². Dels nou municipis que la formen, només Vilafranca del Maestrat té més de 2.000 h i no és excepció al descens general que ha sofert la resta.

ECONOMIA.- L’agricultura, principal font de riquesa, aprofita les valls i els bancals, i la major part és de seca. Les terres de regadiu són escasses i es limiten a petites hortes que aprofiten les aigües de les fonts i dels rius. El blat és el conreu principal; també s’hi conreen blat de moro, ordi i patates, i hi ha alguns rodals de vinyes i d’oliveres. La ramaderia de llana i el porcí constitueixen un complement a l’economia, amb una importància creixent. L’activitat industrial és derivada de l’agricultura (farineres) i a Vilafranca del Maestrat la indústria tèxtil de gènere de punt i de confecció és bastant important.

Cal remarcar l’abundància d’aigües medicinals, sobretot les de la Font d’En Segures a Benassal, que han fet del municipi un centre d’atracció turística. Bé que el principal nucli és Vilafranca del Maestrat, la capital és Albocàsser, mercat que topa amb la concurrència dels de Castelló de la Plana i Vinaròs.

HISTÒRIA.- El territori que forma l’Alt Maestrat correspon al de les antigues comandes de Benassal i d’Ares, del maestrat de Montesa, i part de les de Culla i de les Coves, a més de les viles de Catí i de Vilafranca del Maestrat, que depengueren molt de temps de Morella. Formà part de la governació de Castelló de la Plana (o de dellà Uixó) fins al 1707 i durant el govern borbònic fou incorporat al corregiment o governació de Morella, excepte la Serratella, que ho fou de la de Peníscola.