Arxiu d'etiquetes: jaciments

Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

24 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,48 km2, 137 m alt, 2.193 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Foix, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès, al vessant sud de la Serralada Litoral. Dins el terme es troba el pantà de Foix. El relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pastures.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, i el cultiu predominant és la vinya, seguit dels cereals i les oliveres. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap del municipi és el poble de la Gornal.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellet (antic cap del municipi), Clariana, les Masuques i Torrelletes, el barri de les Casetes de la Gornal, les caseries de Puigmoltó, el Mas Fumet i Sant Marçal, l’església romànica de Sant Esteve de Castellet, el santuari de Montanyans i l’antic terme de Castellnou. Prop del pantà de Foix hi ha una cova sepulcral eneolítica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caseres (Terra Alta)

4 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capmany (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capellades (Anoia)

28 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cantallops (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,62 km2, 200 m alt, 317 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre els vessants meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l’Empordà, al nord-oest de Figueres.

Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l’explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l’agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d’aigües sulfuroses. Àrea comercial de Figueres.

El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l’antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell.

Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l’antic monestir agustinià de Bell-lloc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Camarasa (Noguera)

32 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

29 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Cabrils (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabra del Camp (Alt Camp)

16 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 26,95 km2, 493 m alt, 1.113 hab (2016)

0alt_campSituat al nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al nord de Tarragona. El territori és accidentat per la serra de Miramar, la qual s’estén per tot el sector nord-oest del terme, al límit occidental del qual resta tallada pel coll, o estret, de Cabra, que facilita les comunicacions entre ambdues comarques. És drenat per diversos barrancs, que porten les aigües cap al Camp de Tarragona. Hi ha nombroses fonts i mines. A causa del relleu, muntanyós, la meitat del terreny és inculta, recoberta en gran part de garriga o bé erma; hi ha també algunes pinedes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura sobretot de secà, dedicada especialment als cereals i a la vinya, i l’avicultura. Bòbiles. Àrea comercial de Valls.

La vila és prop del coll de Cabra, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Dins el terme, on han estat trobades restes neolítiques, hi ha, a més, el despoblat de Fontscaldetes, a la zona muntanyosa, i la caseria de la Fonollosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Brunyola (Selva)

10 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 36,82 km2, 247 m alt, 375 hab (2016)

0selvaSituat al massís de les Guilleries, al nord-est de la comarca, al límit amb la del Gironès, al naixement de l’Onyar, al nord-est de Santa Coloma de Farners. Al terreny, accidentat per la muntanya de Santa Bàrbara, hi abunden pinedes, castanyedes i alzinars, les quals són explotades.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, farratges, blat de moro i, sobretot, avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar boví i porcí). Àrea comercial de Girona. La població, tanmateix, ha disminuït de manera constant al llarg del segle XX.

El poble és format per un petit nucli al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, que era la capella del castell de Brunyola, avui enrunat.

Dins el terme, on s’ha trobat restes prehistòriques, hi ha, també, el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i ermita de Serrallonga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques