Arxiu d'etiquetes: jaciments

Lloar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0priorat

Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0priorat

Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Febró, la (Baix Camp)

11 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 16,08 km2, 754 m alt, 40 hab (2016)

0baix_camp

(ant: la Febrosa)  Estès per l’alta vall del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d’aviram, si bé el descens demogràfic s’ha deturat els darrers anys. Àrea comercial de Reus.

El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.

Dins el terme hi ha també l’antic mas dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estany, l’ (Moianès)

8 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)

0moianes

Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.

Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.

El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.

Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espolla (Alt Empordà)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,55 km2, 124 m alt, 421 hab (2016)

0alt_emporda

Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l’Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes).

La base de l’economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts d’aigües ferruginoses i meners de ferro. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector de la plana; se’n destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, completament reformada el 1786.

Al terme hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica, i comprèn, també, el poble de les Baussitges, l’antic terme de Desprac, l’antic monestir de Sant Genís Desprac, els masos de Freixe i Freixenet i l’antiga quadra i masia de Corbera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Trobada Cantadors

Empúries -Alt Empordà-

46 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (segle VI aC) sobre l’antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l’anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets.

Després d’haver estat enclavament militar romà, l’any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del segle III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s’hi establí, ibèric, era l’anomenada Indiké.

Empúries és l’única de les colònies gregues de l’Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per això s’hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d’Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l’època hel·lenística i romano-republicana.

Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.

Enllaços web: Empúries al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Collbató (Baix Llobregat)

18 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,07 km2, 388 m alt, 4.396 hab (2016)

0baix_llobregatSituat a l’extrem nord de la comarca, a l’est d’Igualada, als vessants meridionals del massís de Montserrat i a la dreta del Llobregat. Hi ha pinedes i pasturatges.

La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres i ametllers), si bé darrerament el municipi s’ha convertit també en un centre de segones residències, amb diverses urbanitzacions. A més, hi ha un prestigiós taller de construcció d’orgues. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és al peu de Montserrat; hi destaca l’església parroquial de Sant Corneli, del segle XVIII; molt a prop hi ha les ruïnes del castell de Collbató.

Dins el terme hi ha també el raval de la Font del Còdol, part de la Vinyanova, les famoses coves del Salnitre i d’altres amb restes neolítiques i ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Colera (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,35 km2, 10 m alt, 522 hab (2016)

0alt_emporda(o Sant Miquel de Colera)  Situat a la costa, prop de la punta dels Canons i recolzat en els darrers contraforts de la serra de l’Albera, al nord-est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.

Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellvell del Camp (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,21 km2, 219 m alt, 2.851 hab (2016)

0baix_campSituat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l’avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s’ha incrementat el regadiu. Àrea comercial de Reus. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus.

El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l’ermita del mateix nom, del segle XVI i refeta posteriorment, i les restes d’un poblat ibèric. L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del segle XVI, encara que transformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Timbalers i Lluert

Castellterçol (Moianès)

33 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Coral