Arxiu d'etiquetes: jaciments

Sant Martí de Riucorb (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,90 km2, 409 m2, 661 hab (2017)

0urgell(o Sant Martí de Maldà)  Situat a la dreta del riu Corb, al sud de la comarca, no fou municipi independent fins al 1972, en què l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, s’annexionaren els agregats del Vilet i Llorenç de Vallbona.

Conreus de secà, sobretot de cereals i, en menor mesura, oliveres, vinya i ametllers. El regadiu, de poca extensió, està dedicada preferentment a les hortalisses. Ramaderia de bestiar de llana i porcs. Granges avícoles. Petita indústria del paper i de materials de construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí (segle XVII), amb façana barroca.

Hi ha vestigis de poblacions ibèriques i romanes i de castells medievals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Molar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,81 km2, 228 m alt, 286 hab (2017)

Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d’Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant.

L’economia del municipi és basa en l’agricultura, cal esmentar, segons l’extensió d’àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l’església parroquial de Sant Roc.

Dins el terme hi ha l’estació prehistòrica del Molar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloret de Mar (Selva)

50 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Llobera (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 39,23 km2, 855 m alt, 203 hab (2016)

0solsones

(o Llobera de Solsonès)  Estès per l’altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues.

L’agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l’antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha l’hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajoncosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0priorat

Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0priorat

Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Febró, la (Baix Camp)

12 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 16,08 km2, 754 m alt, 40 hab (2016)

0baix_camp

(ant: la Febrosa)  Estès per l’alta vall del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d’aviram, si bé el descens demogràfic s’ha deturat els darrers anys. Àrea comercial de Reus.

El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.

Dins el terme hi ha també l’antic mas dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estany, l’ (Moianès)

9 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)

0moianes

Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.

Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.

El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.

Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espolla (Alt Empordà)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,55 km2, 124 m alt, 421 hab (2016)

0alt_emporda

Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l’Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes).

La base de l’economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts d’aigües ferruginoses i meners de ferro. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector de la plana; se’n destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, completament reformada el 1786.

Al terme hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica, i comprèn, també, el poble de les Baussitges, l’antic terme de Desprac, l’antic monestir de Sant Genís Desprac, els masos de Freixe i Freixenet i l’antiga quadra i masia de Corbera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Trobada Cantadors

Empúries -Alt Empordà-

46 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (segle VI aC) sobre l’antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l’anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets.

Després d’haver estat enclavament militar romà, l’any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del segle III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s’hi establí, ibèric, era l’anomenada Indiké.

Empúries és l’única de les colònies gregues de l’Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per això s’hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d’Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l’època hel·lenística i romano-republicana.

Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.

Enllaços web: Empúries al Museu d’Arqueologia de Catalunya