Arxiu d'etiquetes: institucions

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1901 – )

Publicació de l’institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.

Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal.

Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d’ells fonamentals.

Blume, Residència

1 Resposta

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 – )

Centre d’esportistes d’alt nivell que porta el nom del gimnasta Joaquim Blume i Carreras. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.

Fou adquirida l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gener de 1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L’any 1968, hom inicià els obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà al setembre de 1970. Des de l’any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya.

Disposa de 120 llits i d’unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d’atletisme i espais complementaris, i d’un centre de medicina de l’esport.

Blasi i Vallespinosa, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)

Industrial, escriptor i excursionista.

Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).

Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

Biga, la

13 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Nom donat a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular.

Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials.

Davant la crisi de mitjan segle XV s’oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l’entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II el Sense Fe) que havia intentat de sotmetre’ls.

Betlem, col·legi de -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, 1544 – 1767)

Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.

Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.

Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.

L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.

Balmesiana

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – )

Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana.

Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la “Biblioteca Balmes” i la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923.

Ballet Contemporani de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.

Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).

Audiència, Reial

13 Respostes

(Països Catalans, 1707 – 1833)

Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V de Borbó des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d’ordre intern, a l’antiga corona catalano-aragonesa.

Alteraren substancialment l’organització político-administrativa d’aquells regnes, amb l’adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara ja meres “províncies”- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren a ser tribunals de justícia (ja no suprems, sinó també territorials) sotmesos al consell de Castella, integrats per diverses sales amb els oïdors respectius, constituïts com a òrgan assessor o acord reial (real acuerdo) del capità general, el qual el presidia i havia d’atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d’administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, salvat el dret d’indult en cas de pena de mort.

Les reials audiències borbòniques, a més de les seves funcions judicials, informaven al consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris, arbitraven entre les diverses autoritats i s’ocupaven plenament d’afers governatius i policíacs.

Aquest confusionisme entre assumptes judicials i polítics perdurà fins a les Corts de Cadis (1812), encara que la reducció de les audiències a l’esfera estrictament judicial no tingué efecte fins al 1833.

Ars Sacra

3 Respostes

(Barcelona, 1939 – 1974)

Institució que sota el guiatge de Manuel Trens reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic. La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques.

L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada. El 1970 es convertí en Galeria AS, la qual al seu torn deixà d’existir el 1974.

A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda. Ha assistit habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians.

Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres, especialment a “Art Sacré”, dirigit pels dominicans de París.

Tant Ars Sacra com Galeria AS mantingueren una selecta activitat cultural, des d’exposicions d’art a conferències i concerts.

Ajut Infantil a Reraguarda

1 Resposta

(Catalunya, 1937 – 1939)

(AIR)  Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.

Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.

Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.