Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Canet i Famades, Bonaventura

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, segle XVII – Barcelona, 1746)

Corredor d’orella i fabricant d’indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s’associà vers el 1739- de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738.

Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743.

En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.

Canals i Martí, Joan Pau

7 Respostes

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)

Fabricant d’indianes i químic. Era fill i successor d’Esteve Canals. L’any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d’indianes de Barcelona.

Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s’estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya.

En demostrar-se la seva qualitat, s’inicià l’exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del segle XIX.

Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

Canals i Guerau, Esteve

2 Respostes

(Riells, Selva, segle XVII – Barcelona, 1756)

Botiguer de draps i fabricant. El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits.

Vers el 1738, associat amb Antoni Serra (Antoni Serra i Companyia), instal·là prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la Península Ibèrica.

Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet. La societat disposava el 1941 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial. En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger.

El 1746 l’ajuntament li concedí l’ús d’un terreny proper al rec Comtal, a l’indret anomenat la Granota.

El seu fill i successor fou Joan Pau Canals i Martí.

Canaleta i Poc, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1714 – 1768)

Mestre veler i fabricant d’indianes.

Fou un dels primers industrials catalans que filà el cotó en la seva fàbrica, amb caràcter clarament competitiu respecte al que venia important-se fins aleshores de Malta.

Demanà exempció de franquícia per a la importació de cotó en floca d’Amèrica, i sol·licità de la Junta de Comerç dues naus per importar cotó de Veracruz, projecte que fou aprovat el 1768.

La seva iniciativa donà nou impuls a la indústria cotonera catalana.

El seu nebot i hereu fou Joan Canaleta i Font.

Canaleta i Font, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1744 – 1808)

Fabricant d’indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc.

En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana.

L’any 1798 formà part del consistori municipal.

Cama i Prats, Martí

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1864 – Reims, França, 1914)

Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers.

Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París.

Calvet i Pintó, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)

Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.

Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.

Butsems i Marià, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 febrer 1845 – 13 febrer 1902)

Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.

Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.

Busquets i Soler, Salvador

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 9 març 1839 – 30 abril 1901)

Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer).

En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom.

Burgada, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.

Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.

Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.