Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Institut de Robòtica i Informàtica Industrial

(Catalunya, 1995 – )

(IRI)  Centre pluridisciplinari mixt de la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC. Forma part del Centre de Referència de Recerca i Desenvolupament de Tècniques Avançades de Producció de la Generalitat de Catalunya.

Té per objectiu dur a terme recerca tecnològica fonamental i preindustrial. En aquest sentit, realitza projectes finançats per les administracions, participa en els programes de recerca i desenvolupament nacionals i europeus i estableix convenis amb la indústria.

El seu camp d’actuació comprèn, entre d’altres, el disseny per ordinador i el dels robots autònoms capaços d’actuar en entorns desconeguts.

Indústria Catalana -revista-

(Barcelona, 1933 – 1935)

Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.

Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.

Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.

Guiteras, Ramon

(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)

Industrial. Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.

Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.

Guillén i Garcia, Guillem J.

(Barcelona, 8 maig 1845 – 20 febrer 1918)

Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades.

Publicà bon nombre d’obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos… (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Güell i Roig, Pau

(Torredembarra, Tarragonès, 20 setembre 1769 – 29 juny 1837)

Industrial. Nét cinquè de Gabriel Güell.

Passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es féu ric. Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya.

Fou el pare de Joan Güell i Ferrer.

Guastavino i Moreno, Rafael

(València, 1 març 1842 – Asheville, Carolina del Nord, EUA, 2 febrer 1908)

Constructor. Format a l’escola de Barcelona, on fou deixeble d’Elies Rogent.

Mestre d’obres i constructor de voltes de rajola prima d’estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran anomenada. Construí, a Catalunya, edificis residencials i industrials (nucli de la Universitat Industrial).

El 1881 emigrà a Nova York, amb el seu fill Rafael Guastavino i Expòsito, on creà la Guastavino Fileproof Construction Co, que aplicava el sistema de coberta catalana a centenars de naus de fàbriques i d’altres construccions.

Amb aquest sistema va fer la biblioteca de Boston, l’hospital de Buffalo i el de Sant Lluc a Nova York.

Graupera i Lleonart, Fèlix

(Barcelona, 1873 – Arenys de Munt, Maresme, 1 agost 1936)

Industrial i polític. Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers.

Elements no identificats l’agrediren el 5 de febrer de 1920.

Morí assassinat.

Godó i Llucià, Ramon

(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)

Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.

Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó  (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.

Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Godó i Pié, Carles

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Godó i Pié, Bartomeu

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.