(Cervera, Segarra, 1739 – 1805)
Impressora. Filla de Manuel Ibarra i Marín i de Maria Antònia Cous i Benedicto.
A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la Universitat de Cervera, fins al 1788.
(Barcelona, 1878 – 1956)
Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d’un període de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia.
Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d’acord amb els ideals noucentistes.
Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari “Papitu”, l’Almanach dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s’especialitzà en edicions de bibliòfil.
(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)
Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.
A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.
Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.
Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.
(Barcelona, 1846 – 1920)
Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci.
Creà models tipogràfics originals i fundà “El Correo Tipográfico”.
Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre.
(Barcelona, 1811 – 1886)
Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.
S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.
Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.
(Ripoll, Ripollès, 1880 – Santiago de Cuba, Cuba, 1940)
Escriptor i impressor. Des d’abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mataré” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya”. Publicà les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”.
De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l’òpera Sigiberta (1921).
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)
Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.
Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.
És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).
(Barcelona, 1669 – 1751)
Impressor. Fill de Rafael Figueró.
Féu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art. El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya.
El 1706 reberen el títol d’impressors reials de Carles III, i tingueren l’exclusiva de l’edició de les gasetes oficials, amb el títol de “Noticias Generales de Europa” (1701-14) i “Mercurio Veloz y Verídico de Noticias” (1706).
El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s’imprimia el diari de la defensa.
Des del 1717 els ajudà llur fill Rafael Figueró (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Ajudà a l’impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del segle XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.
(Manlleu, Osona, 1642 – Barcelona, 1726)
Impressor. Primer membre de la família.
Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647.
Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Família d’impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró.
En fou el primer membre Rafael Figueró i Delmunts i després el seu fill Rafael Figueró i Jolis.
Dades dels Països Catalans 