Veure> Visitació, Obra de la (congregació religiosa, creada el 1923).
Arxiu d'etiquetes: història religiosa
Montserrat, Confraria de la Mare de Déu de
(Montserrat, Bages, 1223 – )
Associació. Erigida per l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor de Castella, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.
Reorganitzada durant el segle XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat.
Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica.
Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat. Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a represa del que havia estat publicat del 1927 al 1936.
Enllaç web: Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
Montesa, orde de
(Catalunya-Aragó, 1317 – 1587)
Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l’orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França.
Jaume II se’n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde.
L’any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l’orde de Sant Jordi d’Alfama.
L’orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l’orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.
Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l’any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic.
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
(Barcelona, 1740 – segle XVIII)
Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès.
Fou aprovada oficialment el 1751.
Misteri, Santíssim -Ripollès-
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)
Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.
Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.
Misteri, Sant -Segarra-
Relíquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi -resistència a ésser partida i degotament de sang- ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma (1527).
Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Tomàs Padró (1787-1810).
En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.
El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer.
Missa Dominical
(Barcelona, 1968 – )
Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica.
Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.
En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya.
Des del seu començament fins al 1991, n’ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.
Misericòrdia, la -advocació-
(Catalunya, segle XIII – )
Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris.
Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, València, Palma de Mallorca, entre altres).
Miravet, comanda de
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
Mercè, orde de la
(Barcelona, 1235 – )
Orde religiós i militar (mercedaris). Fundat per sant Pere Nolasc, il·luminat per una visió de la Verge, que li encarregà la missió de redimir cristians captius dels musulmans.
Nolasc i un grup de laics reberen el canonicat del bisbe Berenguer de Palou i la condició militar del rei Jaume I el Conqueridor, i posteriorment aprovat pel papa Honori III.
Inicialment fou anomenat de Santa Eulàlia, però poc abans de morir Pere Nolasc (1249), va rebre el nom d’orde de santa Maria de la Mercè.
D’orde laico-militar, l’any 1317 va convertir-se en orde clerical. Sant Ramon de Penyafort en va escriure la regla, que fou confirmada per Gregori IX de 17 de gener de 1325. Tingué noves constitucions i s’assimilà als ordes mendicants, segons consta en la butlla Aeternus Aeterni de Benet XIII.
Al principi del segle XIX experimentà una forta decadència, i fou restaurada al final del segle. Modernament els mercedaris es dediquen a l’ensenyament, als presoners i a les missions.
El 1265 es va crear una branca femenina de l’orde, que s’extingí, però fou restaurada el 1870.
Té cases a Espanya, Itàlia, l’Argentina, Xile, el Perú i l’Equador.
