Arxiu d'etiquetes: història religiosa

Misteri, Santíssim -Ripollès-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)

Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.

Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.

Misteri, Sant -Segarra-

(Cervera, Segarra)

Relíquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi -resistència a ésser partida i degotament de sang- ocorregut el 1540.

La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma (1527).

Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Tomàs Padró (1787-1810).

En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.

El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer.

Missa Dominical

(Barcelona, 1968 – )

Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica.

Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.

En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya.

Des del seu començament fins al 1991, n’ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.

Misericòrdia, la -advocació-

(Catalunya, segle XIII – )

Advocació mariana.

Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris.

Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, entre altres).

Miravet, comanda de

(Miravet, Ribera d’Ebre)

Preceptoria i comanda dels templers.

Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.

Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers.

Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.

Mercè, orde de la

(Barcelona, 1235 – )

Orde religiós i militar (mercedaris). Fundat per sant Pere Nolasc, il·luminat per una visió de la Verge, que li encarregà la missió de redimir cristians captius dels musulmans.

Nolasc i un grup de laics reberen el canonicat del bisbe Berenguer de Palou i la condició militar del rei Jaume I el Conqueridor, i posteriorment aprovat pel papa Honori III.

Inicialment fou anomenat de Santa Eulàlia, però poc abans de morir Pere Nolasc (1249), va rebre el nom d’orde de santa Maria de la Mercè.

D’orde laico-militar, l’any 1317 va convertir-se en orde clerical. Sant Ramon de Penyafort en va escriure la regla, que fou confirmada per Gregori IX de 17 de gener de 1325. Tingué noves constitucions i s’assimilà als ordes mendicants, segons consta en la butlla Aeternus Aeterni de Benet XIII.

Al principi del segle XIX experimentà una forta decadència, i fou restaurada al final del segle. Modernament els mercedaris es dediquen a l’ensenyament, als presoners i a les missions.

El 1265 es va crear una branca femenina de l’orde, que s’extingí, però fou restaurada el 1870.

Té cases a Espanya, Itàlia, l’Argentina, Xile, el Perú i l’Equador.

Mercè, la -advocació-

(Barcelona, 2 agost 1218)

Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d’una plaga de llagostes.

Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d’una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I el Conqueridor i manant-los la creació d’una orde per a redimir captius.

Meià, Genealogies de

(Catalunya, segle X)

Nom donat a les Genealogies de Roda, quan hom creia que el còdex que les contenia procedia del priorat de Santa Maria de Meià, perquè havia estat en poder del seu prior, Manuel Abad y Lasierra, vers la fi del segle XVIII.

Martinet, frontal de

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)

Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).

Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.

Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.

Maria Immaculada i de Sant Antoni Maria Claret, filla de

(Vic, Osona, 1916)

Membre d’una associació religiosa, fundada per Manuel Mascaró i Borràs per a l’educació i l’acolliment d’orfes i abandonats.

El 1936 l’associació es traslladà a Sabadell, on hi ha la seva única casa de família.