Arxiu d'etiquetes: Girona (nascuts a)

Borrassà -pintors-

4 Respostes

(Girona, segle XIV – segle XV)

(o Borraçà o Borraçan)  Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.

El més antic és Guillem (I) Borrassà  (Girona, segle XIV – 1396)  Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:

Guillem (II) Borrassà  (Girona, segle XIV – abans 1390)  Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).

Blanch i Illa, Narcís

Deixa un comentari

(Girona, 1827 – 1874)

Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.

Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.

Barraquer i Rovira, Carles

1 Resposta

(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)

General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.

El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.

Barraquer i de Puig, Joaquim

Deixa un comentari

(Girona, 22 octubre 1845 – Barcelona, 31 juliol 1909)

Enginyer militar, Participà a les campanyes contra els carlins.

El 1884 fou traslladat a les Filipines, on intervingué a la realització d’importants obres públiques. En tornà l’any 1892. Ascendí a general.

Badia i Casañas, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 1900 – 1923)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.

Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).

Albertí, Jaume

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)

Mestre, gramàtic i poeta.

A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.

Agullana, Antoni d’

Deixa un comentari

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Riera i Bertran, Joaquim

1 Resposta

(Girona, 25 gener 1848 – Barcelona, 15 març 1924)

Polític i escriptor. Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a corts. Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Col·laborà a la premsa de la Renaixença, especialment a “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Tomasa”. Fou proclamat mestre en gai saber (1904).

Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu: Caritat (1871), Robinson petit (1872), Bernat Pescaire (1875), De mort a vida (1879), Gent de mar (1888), Lo testament de l’oncle (1896), etc.

Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps (1874), Mel i fel (1877), Cent faules (1880), Llibre de sonets (1888) i Faules velles (1920).

A més, escriví Escenes de la vida pagesa (1878) i El catolicismo y la república federal (1873).

Ministral i Masià, Jaume

(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)

Mestre i escriptor. Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).

Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).

Mieres, Tomàs

(Girona, 1400 – Barcelona, 1474)

Jurista. Conseller reial de Joan II el Sense Fe i fiscal del Reial Patrimoni.

Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents.

Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l’Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l’època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.