Arxiu d'etiquetes: Girona (nascuts a)

Kimhi, David

2 Respostes

(Girona, 1160 – 1235)

Escriptor. Fill de Josep Kimhi  (Girona, segle XII), gramàtic.

Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.

Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.

Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.

Fou germà seu Moisès Kimhi  (Girona, segle XII)  Gramàtic.

Junoy i Vernet, Ferran

2 Respostes

(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)

Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.

Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.

Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.

Jordà i Soler, Antoni Lluís

Deixa un comentari

(Girona, 21 juny 1822 – Castellterçol, Moianès, 22 juny 1872)

Prelat. Fou canonge de Lleida.

El 1865 fou nomenat bisbe de Vic. Renuncià al càrrec per la seva gran modèstia. La decisió no fou admesa i hagué d’ocupar la seva diòcesi l’any següent fins a la seva mort.

Assistí al Concili Vaticà de 1869. Destacà com a predicador.

Joarizti i Lasarte, Miquel

3 Respostes

(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)

Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.

Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.

També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte  (Girona, segle XIX)  Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.

Guinó i Boix, Ricard

1 Resposta

(Girona, 26 maig 1890 – Antony, França, 2 febrer 1973)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d’Eusebi Arnau.

Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n’anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l’autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona.

La seva obra, d’una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista.

Guilmon

Deixa un comentari

(Girona, segle X – Barcelona, 985)

Ciutadà. L’any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d’al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guandalgaud.

En l’atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d’un cop d’espasa. N’ha restat el testament sacramental.

Guerau, Francesc

1 Resposta

(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)

Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.

Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.

Güell, Bernat

Deixa un comentari

(Girona, 1378 ? – després 1430)

Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’un fou un quant temps jutge ordinari.

Col·laborà amb Tomàs Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430.

Grau i Miró, Joan

1 Resposta

(Girona, 1883 – Barcelona, 1918)

Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com “En Patufet”, moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima.

Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona.

Fill seu fou Emili Grau i Sala.

Grahit i Papell, Emili

2 Respostes

(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)

Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.

Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.

Deixà inèdits altres treballs d’història local.

Era germà seu Enric Grahit i Papell  (Girona, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.