Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Cervelló i de Queralt -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).

Centelles, Gilabert de -varis-

5 Respostes

Gilabert (II) de Centelles  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Guadall (III). És el primer que prengué el cognom de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l’Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles.

Gilabert (III) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Berenguer. Fou veguer reial a la comarca de Centelles el 1198 i morí lluitant contra el comte d’Empúries. Fou el pare de Bernat II i de Pere, dominicà i bisbe de Barcelona.

Gilabert (IV) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – 1294/96)  Fill i hereu de Bernat (III) de Centelles. Es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llurs fills foren Bernat (IV) i Gilabert de Centelles i de Bellpuig.

Cavalleria, la -llinatge, s XII/XVI-

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.

Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.

Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Cardonets, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Oficial de la cort de Pere III de Catalunya.

Enviat el 1342 a Perpinyà amb el notari Jaume Comte, adquirí àngels grans, dobles i òbols i malles d’argent, molt semblants als barcelonins, batuts per ordre de Jaume III de Mallorca, cosa que decidí Pere III a actuar ràpidament contra el rei de Mallorca.

Caldes, Pere de

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII)

Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran.

Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7 de maig de 1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit.

Caldes, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1190)

Escrivà d’Alfons I el Cast, un dels més destacats de la seva conselleria.

A la seva mort fou substituït a l’ofici prop del monarca pel seu col·lega Colom.

Boscà, Joan Valentí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Ferran II el Catòlic, quan aquest lluitava per reduir Castella a l’obediència de la reina Isabel.

El 1475 manava una de les quatre galeres que hostilitzaven la costa portuguesa. Poc després participà a la batalla de Toro. Ferran l’armà cavaller en aquella jornada.

Bonastre, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Protonotari del rei Pere III de Catalunya (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352.

Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.

Boixadors, Guillem de -varis-

3 Respostes

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Nebot de l’anterior Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l’almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem (a continuació).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de l’anterior Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Fou el pare o el germà de Bernat.