(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)
Funcionari del Consell municipal de Barcelona. Fou un dels redactors del Manual de novells ardits o Dietari de l’antic Consell barceloní.
Franch, Joan
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es
Faldell, Miquel Pau
(Catalunya, segle XVI)
Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.
Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.
Estruç, Bernat -poeta-
(Girona ?, segle XV)
(o Estrús) Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.
És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.
Escorna, Ramon
(Catalunya, segle XIII)
Funcionari o oficial reial de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Realitzà una gran tasca als preparatius d’Alfons II per a la conquesta de Menorca (1287).
Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea, Alfons (I) d’
(Catalunya, segle XVI)
Fill d’Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.
Fou patge de l’emperador Carles I de Catalunya i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76).
Es casà amb Joana d’Erill i d’Aimeric, i foren pares de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.
Erill i de Pallars, Arnau (III) d’
(Ribagorça, segle XIV)
Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.
Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.
Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.
Entença -varis/es bio-
Antoni d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.
Berenguera d’Entença (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.
Bernat Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.
Jussiana d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.
Pere d’Entença (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.
Pere Mir d’Entença (Ribagorça, segle XII) Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.
Ramon Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.
Sibil·la d’Entença (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII) Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.
Desvall -varis bio-
Bertran Desvall (Catalunya, segle XIV) Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.
Joan Desvall (Catalunya, segle XIV – segle XV) Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.
Despuig i Fortuny, Llorenç
(Illes Balears, segle XVIII – 1782)
Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla. Fou comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).
Desplà -varis/es bio-
Arnau Desplà (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.
Bernat Desplà (Catalunya, s XIII) Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.
Francesca Desplà (Catalunya, segle XIV – després 1382) Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.
Guerau Desplà (Barcelona, segle XV) Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.
Jaume Desplà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.
Pere Joan Desplà (Catalunya, segle XV – després 1443) Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Pericó Desplà (Catalunya, segle XIV) Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.
Ramon Desplà (Barcelona, segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.
