Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Salvà i Pérez, Vicent

1 Resposta

(València, 10 novembre 1786 – París, França, 5 maig 1849)

Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d’emigrar per raons polítiques (restabliment de l’absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l’Ateneu Espanyol.

Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de la lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).

Rous, Josep

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Rodríguez i Femenias, Joan Joaquim

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 18 maig 1839 – Tolosa, Llenguadoc, 8 agost 1905)

Botànic. Fundador de la Societat Espanyola d’Història Natural, publicà nombrosos treballs en els “Annals” d’aquesta societat i en el “Butlletin” de la Societat Botànica de França.

S’especialitzà en l’estudi de les algues marines, i en féu un nombrós recull i n’identificà noves espècies.

És autor de Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca (1865-68), Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca (1874) i Flórula de Menorca (1905).

Rodríguez, Concepció

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)

Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.

Rigau-Ros i Serra, Jacint

3 Respostes

(Perpinyà, 18 juliol 1659 – París, França, 29 desembre 1743)

Pintor. Fill de Macià Rigau i Roat i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d’anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l’Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d’Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l’aristocràcia, així com d’artistes i intel·lectuals.

La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l’Acadèmia des del 1733.

Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V de Borbó, La Fontaine i un Autoretrat.

Rigau -pintors-

3 Respostes

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.

Ribell, Jules

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)

Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.

Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).

La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.

Redier, Antoni

Deixa un comentari

(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)

Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.

Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.

Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.

Rameil, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)

Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.

Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.

Publicà poemes i alguns sainets.

Mauri i Segura, Rosa

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 setembre 1850 – París, França, 3 desembre 1923)

Ballarina clàssica, coneguda per Rosita Mauri. Formada inicialment sota la direcció del seu pare, coreògraf, completà els estudis a París amb Mme. Dominique. Va debutar a Barcelona el 1868, passà després a la Scala de Milà i el 1878 ballava ja a París.

Gounod l’havia vista actuar a Itàlia i li facilità la carrera artística en recomanar-la per ballar en el Divertissement de Polyeucte, a l’Òpera parisenca, de la qual aviat esdevingué primeríssima ballarina (1878-1907). Posteriorment actuà a Berlín i altres capitals europees.

El pintor Manet li va fer un retrat, inacabat, conegut amb el nom de Femme en Rose.

Acabada la carrera artística es dedicà a l’ensenyament, que exercí al conservatori de l’Òpera de París.