Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Bernat I de Besalú

32 Respostes

(Catalunya Nord, vers 970 – Provença, França, 26 setembre 1020)

(dit “Tallaferro“)  Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d’Oliba Cabreta i Ermengarda.

Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré II i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l’indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d’ençà d’aleshores constituiren un comtat independent.

Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000).

Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d’Abd al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell I en l’expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries.

Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l’hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l’efímer bisbat a Besalú. Gaudí d’una preeminència moral damunt els altres comtes catalans.

Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I de Besalú amb Adelaida de Provença. Fou enterrat a Ripoll.

Bernadó i Calcató, Amadeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 gener 1899 – Clichy, París, França, 24 juliol 1974)

Polític i periodista. Militant d’Estat Català del 1924 al 1926, el 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català i en dirigí el seu òrgan (“Treball”). En fusionar-se aquest per formar el Bloc Obrer i Camperol (1930), se n’allunyà, i el 1932 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya.

Col·laborà en els periòdics “L’Opinió”, “Justícia Social” i “Treball”, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual esdevingué cap de redacció.

El 1939 s’exilià a França i participà en la resistència antinazi.

Historià el moviment obrer català, restant adscrit a la facció comorerista del PSUC.

Bernabeu, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, v 1880 – París, França, 1946)

Pintor. Residí habitualment a París.

Excel·lí com a aquarel·lista. Obtingué grans èxits internacionals. Exposà a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina, Uruguai i Brasil.

Té a Poblet un quadre que representa les ruïnes del monestir abans de la reconstrucció.

En 1947 fou celebrada a Barcelona una exposició d’obres seves, en homenatge pòstum.

Berenguera Alfonso

2 Respostes

(Castella, segle XIII – Narbona, França, 17 juliol 1272)

Amistançada de Jaume I de Catalunya. Filla de l’infant Alfonso, senyor de Molina i de Mesa, i néta d’Alfons IX de Lleó.

Climent IV denegà (1265) el consentiment a llur matrimoni, al·legant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure.

Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia.

Berenguer Ramon I de Provença

5 Respostes

(Catalunya, 1115 – Melguèlh, Llenguadoc, març 1144)

Comte de Provença (1131-44). Fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona i de Dolça I de Provença, i germà de Ramon Berenguer IV.

A la mort del seu pare rebé el comtat de Provença (1131) i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, tenint alguns territoris de condomini amb el comte de Tolosa, aviat hi hagué friccions. Hagué de lluitar també contra els Baus i altres famílies occitanes rebels.

Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador alemany.

Belart i Albinyana, Bonaventura

Deixa un comentari

(Tarragona, 8 desembre 1830 – Ivry, París, França, 28 març 1862)

Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees.

Bas i Blasi, Martí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – París, França, 1966)

Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.

S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).

Barrientos i Llopis, Maria

2 Respostes

(Barcelona, 10 març 1883 – Ziburu, Lapurdi, França, 8 agost 1946)

Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps.

Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l’any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.).

Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d’enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska.

Fundà, a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l’estranger.

Es va retirar l’any 1924 i anà a viure a l’Argentina.

Banyeres i Cateura, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1883 – Cauderan, França, 4 abril 1942)

Industrial i polític. Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936.

A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili.

Baldó i Massanet, Maria

Deixa un comentari

(Hellín, Castella, 2 juliol 1884 – Tolosa de Llenguadoc, França, 17 febrer 1964)

Pedagoga i folklorista. Intervingué en el moviment feminista català del principi del segle XX.

Col·laborà en diverses revistes i institucions pedagògiques. Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament. Fou degana del Casal del Mestre.

Durant la guerra civil treballà a la conselleria de Cultura de la Generalitat.

S’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí.