Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Civil i Castellví, Josep

2 Respostes

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)

Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.

Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.

És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.

Chomon, Segon de

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 17 octubre 1871 – París, França, 2 maig 1929)

Cineasta. Capdavanter del cinema a Barcelona on tingué un taller de trucatge.

Va fer grans aportacions tècniques: acoloriment manual dels films, pas de maneta, -que féu servir en Hotel Eléctrico (1905)-, transparència.

Se’l considera inventor de l’ús tècnico-dramàtic del travelling, que usà per primera vegada en La vie et la passion de Jésus-Christ, de Ferdinand Zecca, que perfeccionà en Cabiria, de Piero Fosco.

Va treballar als estudis Pathé i col·laborà amb Abel Gance.

Chantreau, Pierre

Deixa un comentari

(París, França, 1741 – Auch, Gascunya, França, 1808)

Historiador. El 1792 fou enviat a Barcelona com a agent revolucionari.

Publicà un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referent a l’emigració francesa al Principat: Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne (1792).

Cavaillé i Coll, Domènec

2 Respostes

(Tolosa de Llenguadoc, França, 1771 – Choisy-le-Roi, França, 1862)

Orguener. Fill de Joan Pere.

Construí l’orgue de Puigcerdà (1788), el de la catedral de Vic i el de Santa Maria del Mar de Barcelona, entre d’altres.

El 1807 s’establí a Montpeller, i hi restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere.

Fou el pare d’Arístides Cavaillé-Coll.

Castelucho i Vendrell, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)

Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.

A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.

Castelucho i Diana, Emili

4 Respostes

(Barcelona, 1879 – París, França, 1939)

Pintor i galerista. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell, germà de Claudi i pare de Rosa-Antonieta Castelucho i Camell.

Establí a Montparnasse la botiga-galeria d’art “Castelucho”, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O’Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrén, Nonell, etc.

Castelucho i Diana, Claudi

2 Respostes

(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)

Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.

Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.

Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.

Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.

Castells i Rossell, Joan

6 Respostes

(Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)

Militar carlí, conegut pel Gravat d’Àger. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara.

En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S’exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853).

Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer.

Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s’acabà, s’exilià definitivament a França.

Castells i Roca, Eduard

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)

Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).

Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.

Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).

Castellbó -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Castellbó  * Veure> Arnau I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1185-1226).

Elisabet de Castellbó  (Catalunya, segle XIV – França, 1412)  Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d’Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.

Ermessenda de Castellbó  * Veure> Ermessenda de Castellbó  (comtessa de Foix, 1208-30).

Gastó II de Castellbó  * Veure> Gastó IV de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1436-72).

Mateu de Castellbó  * Veure> Mateu I de Foix  (vescomte de Castellbó, 1381-99, i comte de Foix, 1391-99).

Pere I de Castellbó  * Veure> Pere I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, segle XII).

Ramon de Castellbó  * Veure> Ramon II de Castellbó  (vescomte de Castellbó i Cerdanya, 1151-85).

Roger I de Castellbó  * Veure> Roger IV de Foix  (vescomte de Castellbó, 1230-65, i comte de Foix, 1241-65).

Roger Bernat I de Castellbó  * Veure> Roger Bernat II de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1223-41).

Roger Bernat II de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1265-1302).

Roger Bernat III de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1315-50).

Roger Bernat IV de Castellbó  * Veure> Roger Bernat IV de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1350-81).