Arxiu d'etiquetes: farmacèutics/ques

Domingo i Arnau, Joan

(Tarragona, 1768 – 1809)

Farmacèutic i botànic. Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una col·lecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies (a partir del 1802).

Fou diputat del comú de l’ajuntament (1808).

Domènech i Maranges, Francesc

(Barcelona, 13 maig 1820 – 16 setembre 1904)

Químic, metge i farmacèutic. Fou el primer que assajà la llum elèctrica a Barcelona (1866).

És autor de nombrosos escrits (Tratado elemental de química industrial, 1850), especialment de col·laboracions periodístiques. Dirigí la revista “La Abeja Médica Española”.

Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic de química a la Universitat de Barcelona.

Cusí i Furtunet, Rafael

(Garriguella, Alt Empordà, 25 març 1880 – Barcelona, 18 gener 1962)

Farmacèutic. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904. Amplià estudis a Alemanya.

Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya (el Masnou) i de l’Institut Cusí, fundats (1925) pel seu germà Joaquim.

Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic (1919), Antisépticos modernos (1926) i Monitor de la farmacia (1927).

Cuchí i Dexeus, Tomàs

(Tarragona, 21 octubre 1821 – 22 juny 1901)

Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.

Cuatrecases i Arumí, Joan

(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)

Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.

Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.

Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.

Codina i Langlin, Ramon

(Barcelona, 3 maig 1842 – 20 desembre 1905)

Químic i farmacèutic. Germà de Victorià. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l’Audiència de Barcelona i director del “Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española”.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d’oliva.

Publicà gran nombre de treballs professionals.

Codina i Franch, Jaume

(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)

Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.

Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.

Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.

Codina i Duran, Salvador

(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)

Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.

Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.

El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.

Ciurana i Galceran, Jaume

(Barcelona, 1935 – 9 gener 1986)

Enòleg i polític. Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la universitat de Talença (Bordeus).

Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada. Fou el primer director (1981-84) de l’INCAVI.

És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació: Els vins de Catalunya (1980) i Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), en col·laboració amb Llorenç Torrado.

Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta, participà activament des de l’inici de la revista “Cavall Fort” i, com a polític, fou un dirigent nacionalista molt considerat, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i president del comitè executiu de Barcelona d’aquest partit.

Castellet i Baltà, Bonaventura

(Terrassa, Vallès Occidental, 25 maig 1825 – Argentona, Maresme, 22 gener 1890)

Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869).

Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.