Arxiu d'etiquetes: estanys

Porqueres (Pla de l’Estany)

8 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cobla La Principal – Bàsquet

Pals (Baix Empordà)

22 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0prioratSituat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estats, pica d’

12 Respostes

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.

És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.

La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.

Dosrius (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Besalú (Garrotxa)

49 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Amics de Besalú

Banyoles, estany de

22 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Llac situat al pla de Banyoles, al nord-est de la ciutat. La seva superfície és de 107 ha, amb una longitud, de nord a sud, de poc més de 2 km, té una amplada que va des de 7,30 m a la banda més ampla fins a 2,35 m a la més estreta, i una fondària entre 6 i 62 m. És de tipus tectònic i càrstic, s’alimenta de deus subterrànies i desguassa per cinc emissaris -origen del Terri-, canalitzats d’antic.

És habitat per diferents espècies de peixos, entre els quals es destaquen els barbs, les anguiles, les bagres i les carpes, i visitat per ocells aquàtics, com els coll-verds, els xarxets, les polles d’aigua i les becades.

Actualment, especialment arran dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, és un important centre esportiu, on es practiquen tota mena de modalitats aquàtiques.

Amitges, coma d’

1 Resposta

(Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo.

Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l’estany d’Amitges (o estany gran d’Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l’oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges, on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici.

Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya.

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, parc natural

14 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Sobirà)

Zona situada en plena zona axial dels Pirineus centrals. Inclou 10.230 hectàrees de terreny, a les quals cal afegir una extensa Zona Perifèrica de Protecció de 30.530 hectàrees.

El límit nord és format per la línia de crestes que separa el vessant mediterrani de l’atlàntic, que culmina al pic de Peguera (2.982 m). Dins del parc, els Encantats s’eleven a 2.737 m i dominen l’estany de Sant Maurici, que és el més espectacular.

El parc està cobert per boscs de pi negre, d’avets i de bedolls, alternant amb pastures, aiguamolls, molleres i prats higròfils. L’elevada altitud fa que els ambients afavoreixin la presència de fauna d’alta muntanya. Diverses espècies d’ungulats hi són presents, dels quals el més característic és l’isard.

Aquest parc nacional va ser creat el 1955 i inscrit al catàleg internacional de parcs (UICN) el 1957. Posteriorment en fou suprimit i, amb l’assoliment de l’autonomia política de Catalunya, la seva gestió fou encarregada al govern català. El 1988 el Parlament de Catalunya va establir l’actual Zona Perifèrica de Protecció, i el 1992 va ser presentat el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc.

Enllaç web:  Parc nacional d’Aigüestortes

Aiguamolls de l’Empordà

11 Respostes

(Alt Empordà)

Conjunt de maresmes i parc natural. Situat a l’extrem oriental de la plana. S’estén al llarg de gairebé cinc mil hectàrees pertanyents a un total de nou municipis, i constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya.

L’àrea protegida és només una petita resta del que en altres temps havia estat una àmplia zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la plana de l’Empordà, fins arribar al massís del Montgrí i a la desembocadura del Ter.

La preservació dels valors naturals dels aiguamolls va quedar consolidada l’any 1983 amb la promulgació pel Parlament de Catalunya de la llei de protecció i la creació del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

La zona de major interès comprèn tres reserves integrals constituïdes per tres ambients diferenciats: una extensa àrea de productives aigües dolces; una zona d’aigües salobres, amb forta influència de la veïna aigua marina, i un reduït espai d’ambient fluvial al tram baix del Fluvià. La resta del parc, amb un grau menor de protecció, comprèn prats inundables i conreus.

Un dels principals aspectes d’interès naturalístic d’aquesta zona és la seva fauna d’ocells. Les aus s’hi troben en especial abundància a causa de la diversitat d’ambients existents i a l’estratègica situació de l’espai, que afavoreix el seu paper com a lloc de descans i alimentació de molts ocells migradors europeus.

Darrerament s’ha dedicat un esforç especial a practicar-hi experiències de reintroducció i recuperació d’espècies com la daina, la cigonya, l’esparver cendrós o la llúdriga, entre d’altres.

Enllaç web:  Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà