Arxiu d'etiquetes: estanys

Bergús, pic de

1 Resposta

(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)

Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.

Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.

Ha estat anomenat també pic del Desengany.

Beredera, coma

Deixa un comentari

(Canejan, Vall d’Aran)

Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).

És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.

Becero, canal de

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.

És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).

La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.

Bassiero, pics de

7 Respostes

(Vall d’Aran)

Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.

Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.

Àrreu -Pallars Sobirà-

3 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.

L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).

Arena, bassa de l’

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre)

Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella.

Alpicat -Lleida-

2 Respostes

(Lleida, Segrià)

Partida, al límit amb el d’Alpicat. Antic vinyet fins al final del segle XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta.

Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat, construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana (que hi arriba a través de la sèquia del Cap), destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat; hi ha també unes piscines públiques.

Alfacada, bassa de l’

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

(o bassa de les Alfacades)  Estany o albufera, a la dreta de la gola de Migjorn.

Aixeus

Deixa un comentari

(Alins, Pallars Sobirà)

Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.

Airoto

2 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.