Ballador d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja el segle XVI, que fou molt popular durant el Barroc.
Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses.
Fins a època recent encara és ballada en diverses localitats de les illes.
(Viena, Àustria, 1786)
Òpera de Vicent Martín i Soler, amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786. L’obra, de melodia excel·lent, ofereix grans possibilitats als cantants.
Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa.
Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions (fins al 1793).
(València, 1584 – 1750)
Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.
Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.
L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.
El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.
El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.
(València, 1995 – )
Complex urbanístic de caràcter lúdic i cultural de la ciutat. Ocupa uns 350 km2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al sud del centre urbà.
Consta de quatre grans àrees: el Palau de les Arts, espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinema planetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim.
Impulsat el 1989 per la Generalitat Valenciana, el projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995. Els anys següents, hom eliminà del projecte inicial una torre de telecomunicacions. L’Hemisfèric fou inaugurat el 1998.
Juntament amb el Palau de Congressos i l’IVAM, és el principal element representatiu de la renovació urbanística i arquitectònica de València iniciada a la segona meitat dels anys 1980.
(València, 1551 – )
Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat.
Originàriament n’eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l’Apocalipsi (1551).
(Xest, Foia de Bunyol, 1998 – )
(ant: Circuit de la Comunitat Valenciana) Circuit de velocitat. Acull proves de motociclisme i d’automobilisme des del final del 1998.
Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes.
Enllaç web: Circuit Ricardo Tormo
(València, 1932 – 1964)
(Compañía Industrial Film Español SA) Societat creada per a la producció i distribució de films.
Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules.
Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco.
(País Valencià, 8 gener 1985 – 31 desembre 1993)
(CDGV) Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana.
La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana.
Degut a tensions entre l’entitat i el govern valencià, el 1993 fou substituït pel nou organisme de Teatres de la Generalitat Valenciana.
Veure> Circuit de Catalunya (instal·lacions permanents de velocitat).
(Catalunya)
Persona que forma part d’una colla o que participa en els castells humans, originaris de la ciutat de Valls (Alt Camp).
Dades dels Països Catalans 