Arxiu d'etiquetes: espectacles

Exposició Internacional de Barcelona -1929-

65 Respostes

(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)

Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.

El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.

Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.

Estudis Escènics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.

En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.

Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.

Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.

Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.

Enllaç: Estudis Escènics

Espectacles-Audicions Graner

4 Respostes

(Barcelona, 1905 – 1907)

Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.

L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.

Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

Escena Catalana, La

(Barcelona, 1908 – 1936)

Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en “El Teatre Català”, però tornà a sortir el 1918 fins a l’inici de la guerra civil.

Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d’aficionats d’arreu de Catalunya.

Hi figuraren tant Pompeu Crehuet i J. Pous i Pagès com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.

Encontre, processó de l’

Deixa un comentari

(Països Catalans, segle XVI)

Nom donat, a diverses poblacions, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altra la de la Mare de Déu.

L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses (per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta, entre mostres d’alegria. Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat.

Sembla que sorgí a la fi del segle XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc.

Empar Rosselló, Companyia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.

Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).

Elèctrica Dharma, Companyia

1 Resposta

(Barcelona, 1974 – )

Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.

Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.

D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).

El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.

Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma

Eldorado Concert

5 Respostes

(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)

Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.

Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.

Edèn Concert

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1886 – 1989)

Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.

El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.

Diabolus in Musica

1 Resposta

(Barcelona, 1965 – segle XX)

Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).

El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).

Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.