(Barcelona, 1924 – 16 abril 2014)
Escultor. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització.
Posteriorment ha realitzat obres d’un caràcter més experimental.
Professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
(Alcover, Alt Camp, 1648 – Catalunya, 1730)
Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d’Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona.
Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, després 1546)
Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.
S’especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l’època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l’església de Molins de Rei.
(Catalunya, segle XIII)
Escultor. Començà treballant als claustres de la catedral de Girona, on la seva obra és encara d’estil romànic. En el grup del Calvari, avui a Sant Pere de Galligants, es manifesta ja la concepció gòtica.
Treballà també a Tarragona, on va executar les figures de la nova façana de la seu i també la rosassa.
Construí el sepulcre de Pere II el Gran, instal·lat a Santes Creus.
Totes aquestes obres marquen el moment de transició cap al gòtic.
(Barcelona, 28 abril 1867 – Alella, Maresme, 5 octubre 1939)
Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d’un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalano-Balear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).
(Barcelona, 13 novembre 1919 – Milà, Itàlia, juny 1994)
Escultor i pintor. El seu estil pot incloure’s en l’expressionisme amb una forta tendència vers l’abstracció. Participà en el primer Saló d’Octubre (1948) i exposà en diversos països.
D’entre les seves obres cal fer esment de l’escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner.
(Barcelona, 28 juliol 1854 – 11 juliol 1923)
Escultor. Autor de l’escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l’hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina.
La seva obra té dues etapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905).
(Barcelona, 8 setembre 1863 – 2 juliol 1933)
Escultor i medallista. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble de Ll. Domènech i Montaner i Antoni M. Gallissà (1888), col·laborà amb els principals arquitectes modernistes.
Dotat d’un cert sensualisme i amb gran domini en el modelat del cos i els plecs de les robes, és un dels escultors més representatius del modernisme.
El seu estil es manifestà en els seus monuments a diversos poetes, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i en l’abundant ornamentació escultòrica.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1920 – 1 juliol 1998)
Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós.
Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d’aquest pel papa Pius XII.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 6 febrer 1889 – Madrid, 15 febrer 1919)
(Antoni Juli Rodríguez i Hernández) Escultor monumentalista.
Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu d’Alberto Lemonier.
Projectà nombroses obres colosalistes i en el seu estil s’evidencia la influència del realisme de l’escola castellana.
Dades dels Països Catalans 