Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Fita i Molat, Domènec

1 Resposta

(Girona, 10 agost 1927 – 9 novembre 2020)

Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d’Olot i de Barcelona.

Evolucionà des de l’estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973).

Ha treballat en l’execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Campredó, 1984), en un intent d’integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura.

Pertanyia a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985).

Figueras i Vila, Pau

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)

Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.

Figueras i Vila, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)

Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.

Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.

És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.

Ferrer i Galzeran, Feliu

2 Respostes

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1843 – Almenar, Segrià, 28 novembre 1912)

Escultor. Després de fer estudis a París i a Roma, instal·là el taller a Tarragona.

Va fer nombrosos altars de guix per a esglésies de les comarques tarragonines. Així mateix, és autor del monument a Roger de Lloria, a Tarragona, i de la decoració de la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat.

Ferrarons i Abel, Miquel

Deixa un comentari

(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 1898 – Barcelona, 1974)

Escultor. Estudià a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i també a Madrid, on visqué bastants anys.

La seva obra, d’inspiració classicista, continguda i serena, ha estat llegada en gran part al seu poble.

Exposà individualment a Barcelona (1924, 1926 i 1930), així com a l’Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930.

Ferrari i Català, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIX)

Escultor.

Junt amb el seu germà gran Bartomeu féu les reformes de l’altar major de l’església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor.

Féu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, col·laborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i féu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona.

El seu germà fou el també escultor Bartomeu Ferrari i Català  (Lleida, segle XIX – Barcelona, segle XIX).

Ferran i Vallès, Adrià

5 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, 1842)

Escultor. Després d’estudiar a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L’any 1809, fugint de l’ocupació francesa, s’instal·là a Palma de Mallorca.

En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d’una gran qualitat.

Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l’hospital.

Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric.

A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública.

Tingué un fill que, en principi, l’ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran i Andrés.

Faveran, Jaume de

3 Respostes

(Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)

Mestre d’obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.

Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l’absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312.

L’any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona.

Fou germà seu Enric de Faveran  (Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

Farré i Gassó, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 1907 – Moscou, Rússia, 4 agost 1978)

Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art. L’any 1933 exposà al Casino Independent.

Després de la guerra civil s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965. L’any 1968 féu una nova exposició a Moscou.

Fàbregas i Jacas, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1906 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 27 desembre 1992)

Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres.

Publicà poemes en castellà.

Es casà amb l’actor Ramon de Sentmenat, i fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.