Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Ballester i Escalas, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1916 – les Borges del Camp, Baix Camp, 9 març 1993)

Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres el 1939. El 1950 es doctorà en història. Des de 1954 fou professor adjunt de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat: El historiador Shakespeare (1945), Historia Universal, Historia de la civilización, Forjadores del siglo XX, Historia de Roma, Grandes enigmas de la historia, Validos y favoritas, Historia de la Humanidad i Veintiocho siglos de creencias religiosas.

Ha traduït diverses obres històriques i ha fet traduccions bilingües de Shakespeare.

Sovintejà les conferències i les col·laboracions a revistes.

Quer i Boule, Lluís

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1883 – Madrid, 26 agost 1968)

Diplomàtic i escriptor. Fill de Lluís Quer i Cugat.

Fou agregat d’ambaixada al Vaticà i secretari d’ambaixada a Bèlgica durant la I Guerra Mundial, on portà a terme una tasca humanitària prop dels presoners de guerra.

Col·laborador de “Lo Somatent” de Reus (1886-1903), és autor de Notas de Sociología (1910) i Estudio general sobre Suiza (1919).

Azúa Comella, Félix de

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1944 – )

Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999).

La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d’assagista destaca Lecturas compulsivas (1998).

Del 1993 al 1995 va ser director de l’Instituto Cervantes a París.

Averçó, Lluís d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1415)

Escriptor i home de lleis. Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el Caçador el designà, el 1393, amb Jaume Marc, mantenidor dels primers jocs florals de Barcelona.

És autor del Torsimany, tractat retòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc.

Aunós i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(Lleida, 8 setembre 1894 – Lausana, Suïssa, 25 setembre 1967)

Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó.

Però l’any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930).

Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid.

És autor d’assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les.

Augé i Montanyà, Ramir

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)

Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.

Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

9 Respostes

(Països Catalans, 1977 – )

(AELC)  Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors.

Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors.

Enllaç web:  Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Assam, Bernabé

1 Resposta

(Lleida, segle XV)

Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l’Estudi General de la ciutat.

Encara que instà Joan II el Sense Fe a l’alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu.

És autor d’un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.

Arrufat i Arrufat, Ramon

1 Resposta

(les Borges Blanques, Garrigues, 1897 – Barcelona, 1981)

Escriptor i activista polític. Afiliat a Estat Català.

De família camperola, es traslladà a Barcelona el 1925. Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana”.

Ha publicat Catalunya poble dissortat (1933), en col·laboració amb J. Casals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934) i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó (1946).

“El nacionalisme català no reeixirà mentre ens preocupem de la sort o dissort de la política espanyola” (Ramon Arrufat i Arrufat)

Arnautó, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.