(Barcelona, 12 juliol 1886 – 2 gener 1963)
Escriptor i editor. De jove visqué a l’Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil “TBO”.
Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l’Argentina (1959).
(Barcelona, 1818 – 17 gener 1905)
Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables.
Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d’Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L’escriptura. Lo gravat. L’impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890).
(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)
Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.
Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.
(Barcelona, 1852 – 1920)
Escriptor i pintor.
Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.
Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Teòleg i escriptor. Arxiprest d’Àger.
Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada.
Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l’ensenyament i en la predicació.
(Barcelona, 1857 – segle XIX)
Escriptor i metge. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Edità sengles llibres narratius en català i castellà, titulats respectivament En Pauet de Casa en Jordi (1888) i Generoso (1889). Posteriorment presentà la novel·la La historieta i estrenà una comèdia catalana en un acte, en col·laboració amb Ramon Surinyac.
(Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)
Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes.
És autor d’un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839).
(Solsona, Solsonès, 1785 – vers 1840)
Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona.
Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l’exclaustració s’establí a Solsona.
Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).
(Barcelona, 17 abril 1961 – )
Historiador, escriptor i polític. Professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d’Estudis Africans.
És autor d’assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris.
Elegit diputat el 2011 al Congrès espanyol per ERC, el 2014 fou elegit candidat del mateix partit per a l’alcaldia de Barcelona, d’on fou regidor del 2015 al 2019, any en que passà a ocupar el càrrec de conseller d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya.
(Calders, Moianès, 29 juny 1900 – 17 novembre 1960)
Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.
Dades dels Països Catalans 