Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 9 octubre 1912 – Barcelona, 1 febrer 2003)

Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València.

Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris.

Després de la guerra civil -fou cap d’estat major d’una divisió- fou empresonat.

Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d’urgència (1979), La clau d’un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987).

Castellnou i Grau, Josep Maria

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 10 desembre 1912 – segle XX)

Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964).

Castellanos i Vila, Emili

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1 gener 1954 – Barcelona, 18 novembre 1995)

Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació.

Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim.

Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990).

Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).

Cases, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Sacerdot i escriptor. Catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677).

És autor de Desenganys, introducció a la vida devota (1673), en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis, fou encara reimprés al segle XIX.

Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia (1667), escriví en llatí uns Lectio poetica en hexàmetres.

Casasses i Figueres, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1951 – )

Escriptor. S’inicià en la poesia a la revista menorquina “Druida” amb La bragueta encallada (1972).

Es donà a conèixer, però, amb No hi érem (1993, Premi de la Crítica). Altres obres: El poble del costat (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Calç (1995, premi Carles Riba), D’equivocar-se així (1997), Irània i bacallà (1998), etc.

La seva obra és transgressora i ha recitat la seva poesia en espectaculars recitals. Ha traduït diverses obres, especialment de poesia i de teatre.

El 2020 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Casanova i Danés, Concepció

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 30 desembre 1906 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 7 març 1991)

Escriptora. Ha traduït Titus Livi i altres autors clàssics llatins i grecs.

És autora de diversos treballs de crítica literària. Ha publicat el recull Poemes en el temps.

Casadesús i Vila, Josep

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1865 – Barcelona, 1940)

Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona.

El 1903 obtingué una càtedra d’anglès a l’escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona.

Divulgà la mecanografia amb la revista “El Tipismo” i amb un Manual de tipista (1903). És autor d’una traducció d’El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l’ensenyament del francès i de l’anglès.

Cartanyà, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10 juny 1864), i col·laborà al periòdic “El Obrero”.

Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors (1869).

Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

Carreras i Valls, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)

Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).

Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).

Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).

Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).