Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Cercle Literari de Vic

4 Respostes

(Vic, Osona, 1860 – 1921)

Associació. Fundada amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença. Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar.

Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8.000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions. El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències.

La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 (en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals) i perdurà, amb petites revifalles, fins al 1921.

Cela i Ollé, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 agost 1949 – )

Escriptor. La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil, tant de narrativa breu com de novel·la, amb els quals ha aconseguit importants premis.

També ha escrit diversos llibres de pedagogia i fou col·laborador habitual en mitjans de comunicació escrits.

L’any 2008 va rebré la Creu de Sant Jordi.

Caylà i Grau, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)

Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.

Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.

Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.

Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).

Cavallé i Llagostera, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 19 abril 1880 – 9 juny 1939)

Escriptor i polític. Dirigí els periòdics “Lo Somatent” i “Foment”. President del Centre de Lectura i fundador del Foment Republicà Nacionalista.

Escriví per al teatre obres modernistes i costumistes com Aubada i posta i La terra (1918), drames, i Els germans Ferrerons (1918) i Els mesquins, comèdies.

Catalunya pintoresca, la

Deixa un comentari

(Catalunya, 1919)

Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).

La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.

Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Català i Roca, Pere

3 Respostes

(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)

Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.

Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.

Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).

Català, Víctor *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptora catalana Caterina Albert i Paradís  (1869-1966).

Català, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.

Castillo i Mayone, Joaquim del

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.

D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).

També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.

Castells i Altirriba, Joan

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat, 19 novembre 1946 – )

Director teatral. Creador i director d’El Teatrí, companyia estable amb que representà L’espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985).

Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus.

Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades.

És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).