(Tarragona, 21 octubre 1821 – 22 juny 1901)
Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes.
Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.
(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)
Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.
Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.
Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).
(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)
Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.
El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.
Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).
(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)
Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.
Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.
Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).
En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).
(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)
Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.
Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).
(Barcelona, 3 agost 1928 – Anglès, Selva, 10 novembre 2021)
Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l’exposició del Grup Postextura.
L’any 1952 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l’escola de tallers d’expressió “L’Arc” (1958).
Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia.
(Barcelona, 27 setembre 1950 – )
Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües.
Interessat pel món de l’edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària “Tarot de quinze” fins a la col·lecció “Cristalls”, que dirigí.
Ha publicat, juntament amb Vicenç Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l’altra, l’hortizó (1978).
La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.
(Barcelona, 5 juliol 1927 – )
Escriptor, advocat i pedagog. Fou un dels fundadors de l’Antologia poètica universitària. El seu llibre Fidelitat (1949) fou un dels models per a la generació poètica de postguerra.
Influït per Carles Riba i per Joan Triadú, publicà també D’allà on ve la veu (1958). La seva poesia és sovint d’inspiració religiosa.
Posteriorment es dedicà a la literatura infantil: L’avet valent (1979), El poll i la puça (1979), La pluja que va ploure per primera vegada (1980).
En el camp del dret publicà La declaració universal dels drets de l’infant (1979).
(Valls, Alt Camp, 1891 – 1988)
Escriptor. Ha col·laborat a “La Nova Revista” i d’altres publicacions.
És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).
(Garriguella, Alt Empordà, 9 abril 1936 – Girona, 30 maig 2016)
Escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Dirigí una col·lecció literària.
Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966).
Dades dels Països Catalans 