(Barcelona, 23 febrer 1912 – 3 març 1995)
Escriptor. Residí a Mèxic, on ha dirigit “Veu Catalana” i ha col·laborat en d’altres revistes en català publicades a Amèrica.
Ha publicat diversos opuscles d’interès, com Experiència de l’Estatut de Catalunya de 1932 (1962) i La capacitat econòmica de Catalunya (1962).
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)
Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.
És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.
(Barcelona, 14 desembre 1898 – Santander, Cantàbria, 7 juliol 1969)
Escriptor i crític d’art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra.
Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll.
Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Fou un dels recreadors de l’antiga penya de “La Punyalada”.
(Alcázar de San Juan, Castella, 14 juliol 1929 – )
Escriptor i crític d’art. El 1936 es va establir a Barcelona, on ha exercit la crítica d’art a “Destino”, i col·laborà a “La Vanguardia”, “Revista”, “Cuadernos de Arquitectura”, etc, de Barcelona, i a “Nous Horitzons” de Mèxic.
Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d’estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres i Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).
(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)
Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.
La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).
Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).
(Barcelona, 4 maig 1909 – 8 gener 1992)
Escriptor. Ha estat fundador i president de l’Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958.
És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964), Al frec d’un aire nou (1968), Penell al vent (1973), Cants de roentor (1975) i Llambrecs (1979),
El 1981 publicà La gasosa, recull d’articles periodístics, i el 1990, la poligrafia El retruc.
(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)
Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.
El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.
(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)
Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).
El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.
Escriví diversos tractats d’espiritualitat.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)
Metge psiquiatre i escriptor.
Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.
Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.
Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1 novembre 1901 – 16 juliol 1955)
Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952).
Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local.
Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.
Dades dels Països Catalans 