(Barcelona, 1900 – 15 octubre 1985)
Escriptor. Fou crític teatral a “La Veu de Catalunya” i col·laborador a la premsa comarcal.
Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l’amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d’algunes novel·les roses, en català (Quan l’amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.
(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)
Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.
Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.
Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.
(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)
Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).
És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).
(Signy l’Abbaye, França, 5 desembre 1654 – Montserrat, Bages, 18 novembre 1723)
Escriptor i monjo benedictí, més conegut per fra Josep de les Llànties.
Malgrat no tenir estudis i haver volgut romandre sempre entre els llecs, redactà nombroses obres espirituals, recollides en l’Opera Omnia (1725), que tingueren diverses reedicions.
(Cervera, Segarra, 18 octubre 1839 – Madrid, 15 març 1900)
Enginyer forestal, germà de Josep.
Ocupà elevats càrrecs en l’administració de l’estat, entre d’altres el d’inspector a les Filipines. Col·laborà a la “Revista Forestal Económica y Agrícola” i a la “Revista de Montes”.
Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891).
(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Santiago Rusiñol i amb Ramon Casas a París.
Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.
Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalonia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.
(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)
Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1940.
Del 1948 al 1962 dirigí “Muntanya”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, de “Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.
Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets–Maladeta (1957), Pallars–Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).
(Catalunya, 1728 – Faenza ?, Itàlia, 1790)
Escriptor jesuïta. Destinat a l’Argentina, residí al Gran Chaco fins a l’expulsió dels jesuïtes (1767).
Anà a Itàlia, on publicà el primer volum de Saggio sulla storia naturale della provincia de Gran Chaco (Faenza, 1789) i deixà preparats els materials per a tres volums més.
Hervas i Panduro, del qual fou col·laborador per a la llengua lule, juntament amb Diego González, aprofità els seus treballs.
(Catalunya, segle XVIII – 1803)
Escriptor i científic. Doctor en dret, el 1776 ingressà en la Conferència Físico-Matemàtica, on llegí nombrosos treballs sobre l’electricitat i el parallamps, alhora que registrava la documentació de la Llotja de Barcelona, per fer una relació de l’actuació del Tribunal de Mar.
Juntament amb Josep Bellvitges i Joaquim Esteve, publicà, a partir dels materials recollits per Fèlix Amat, el Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05).
Col·laborà, anònimament o amb pseudònim, al “Diario de Barcelona” glosant antics fets d’armes catalans.
(Barcelona, 2 febrer 1835 – 16 octubre 1871)
Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris “La Corona de Aragón”, de Barcelona, i de “La Discusión”, de Madrid, on anà a residir.
Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari “La Igualdad”.
Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d’un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870).
Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864).
Fou germà de Miquel i de Júlia.
Dades dels Països Catalans 