Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Jeroni de Santa Fe

1 Resposta

(Alcanyís, Aragó, vers 1360 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)

(o d’Alcanyís)  Metge, escriptor i polemista d’origen jueu. Fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril de 1412.

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva.

Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408.

L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d’Hebraeomastix.

Jedahiah Hapennini

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Escriptor hebreu. És autor de diverses obres, una d’elles sobre el joc d’escacs.

Féu una campanya reeixida perquè fos derogada la llei de 1304, la qual fixava als jueus una edat mínima per a estudiar filosofia.

Era anomenat el Ciceró hebreu.

Jardí i Miquel, Enric

1 Resposta

(Barcelona, 19 novembre 1880 – 1942)

Advocat i escriptor. Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a “L’Art Public” sobre el modernisme català (1909).

A la “Revista Jurídica de Catalunya” estudià el dret català, especialment el fideïcomís.

Intervingué en la fundació del diari “El Matí”, pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius, publicà Les doctrines de Georges Sorel (1917).

Fou el pare d’Enric Jardí i Casany.

Janini i Janini, Rafael

Deixa un comentari

(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)

Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.

Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.

Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.

Janer i Milà de la Roca, Maria dels Àngels de

2 Respostes

(Barcelona, 1864 – 1945)

Escriptora. Germana d’Ignasi.

És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d’una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925).

Janer i Milà de la Roca, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1869 – 1919)

Escriptor i advocat. Fill de Josep Erasme de Janer i de Gironella i germà de Maria dels Àngels. Secretari de l’ajuntament de Barcelona (1908).

Fou genealogista i heraldista remarcable. Col·leccionà més de 400 edicions de La imitació de Crist (actualment a la Biblioteca de Catalunya) i publicà la monografia El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).

Jané i Riera, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 13 agost 1930 – )

Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua.

Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes.

Director de la revista “Cavall Fort”. El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Jacme, Joan

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XIV – Montpeller, França, després 1384)

(o Joan Jaume)  Metge. Fou mestre a l’escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat conceller el 1364.

Publicà diverses obres en llatí, com ara Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), De claculos in vesica (1378), el Secretarius practicus medicinae (1378), i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenno.

Traduí de l’àrab al català el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoati (Sulayman ibn Harit al-Kuwati), toledà del segle XII.

Ivon l’Escop *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor català Ricard Aragó i Turon  (1883-1963).

Ishaq -escriptor, s XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)

Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català.

El 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer.