(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)
Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.
Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.
Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.
Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.
(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)
Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).
Fou membre de la Real Academia Española (1915).
(Barcelona, 24 desembre 1830 – 20 febrer 1901)
Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català.
Col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí “El Telégrafo” i fundà “El Diluvio”.
Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler “Pitarra” (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).
(Barcelona, 19 març 1857 – 20 abril 1921)
Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l’escriptora Carme Karr, foren els pares de l’enginyer Joan de Lasarte i Karr.
Fou un dels fundadors del Centre Català.
Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L’as d’oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).
(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)
Metge i escriptor. Germà de Francesc.
Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.
Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.
Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).
(Barcelona, 15 setembre 1853 – Madrid, 22 setembre 1915)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904.
Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres.
Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña.
(Girona, 1160 – 1235)
Escriptor. Fill de Josep Kimhi (Girona, segle XII), gramàtic.
Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.
Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.
Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.
Fou germà seu Moisès Kimhi (Girona, segle XII) Gramàtic.
(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)
Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i Sans i deixeble del seu oncle Oleguer.
Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l’Exposició del 1929).
Exiliat a Veneçuela el 1939, s’instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes.
Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 31 març 1782 – Anyós, Andorra, 16 abril 1860)
Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos.
Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839).
(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)
Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.
Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).
Dades dels Països Catalans 