(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)
Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.
Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.
(Barcelona, 10 maig 1877 – 17 agost 1956)
Enginyer industrial. Catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, en fou director del 1913 al 1932.
Inventà la balança algèbrica, aparell per determinar i inscriure mecànicament les equacions algèbriques i transcendents, i l’indicador de velocitat, nova disposició mecànica aplicable a màquines, transmissions i vehicles per determinar-ne la velocitat.
Publicà diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències.
(Barcelona, 1905 – 1985)
Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l’Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l’Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique (1962).
És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933).
Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells.
(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)
Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.
Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.
És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.
(Tarragona, 30 maig 1848 – Segòvia, Castella, 23 juliol 1943)
Botànic i enginyer forestal. Germà de Lluís.
Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d’Osca, per encàrrec de l’estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península.
Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l’observació microscòpica i l’estructura microgràfica de distints tipus de fusta.
(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)
Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).
El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).
Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.
Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.
(Barcelona, 14 gener 1948 – )
Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d’Indiana (EUA).
Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l’estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya.
Ha estat membre de la comissió executiva del The International Committe for the Conservation of the Industrial Heritage.
(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)
Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.
Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.
Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.
Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.
(Barcelona, 1824 – 1890)
Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848).
Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n’encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda.
Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo.
(Barcelona, 1875 – 1919)
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.
S’especialitzà en la construcció d’ascensors.
És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).
Dades dels Països Catalans 